"No em considero un còmic, sinó un actor"

Nou anys interpretant el peixater més boig i un dels veïns més insuportables de la TV. I fent riure, sobretot. Suposo que el primer que he de fer és felicitar-lo.

Gràcies. Els guions i el personatge m’agraden. I encara que hagin passat nou anys, i tot i que és un saldo de persona, com a personatge és molt bo.

L’Antonio Recio és un home masclista, homòfob, racista... però cau bé. Com s’ho explica?

És una lluita des del principi amb els guionistes. Tenint tants defectes i si no caus bé, saltes de la comèdia, no pot ser. I el que fem és ridiculitzar-lo molt, és un tio que tot li surt malament, sempre perd... És com un nen petit.

El Jordi i l’Antonio són l’antítesi o tenen alguna cosa en comú?

No, jo crec que no ens assemblem en res. Les actituds de l’Antonio són molt paletes.

L’Antonio és un veí ‘ranci’, com és vostè com a veí?

Jo tinc molt bona relació amb els veïns. Tinc molta sort perquè només en tinc tres. I no, no vaig per la comunitat amb una pistola.

Ara a la pantalla és l’Antonio Recio, però molts encara el recorden com el Lopes. Per a vostè aquell paper va ser tan important?

Plats Bruts era una cosa nostra, del Joel Joan i meva, la fèiem nosaltres i per a nosaltres. Nosaltres érem els productors, els directors... A La que se avecina sóc un actor vulgar, que m’encanta, però són coses diferents. També va ser important per a mi perquè era la primera vegada que feia tele i que sortia al carrer i la gent em coneixia.

Hem parlat de TV, però vostè també escriu teatre i fa cine. Què li agrada més?

M’agrada que sigui bo. Mentre estigui bé, m’agrada tot. I m’agrada combinar.

Sigui al teatre, al cine, a la TV... sempre el trobem fent comèdia. S’hi veu fora d’aquest registre?

M’agradaria estar fora d’aquest registre, el que passa és que la gent t’agafa pel que t’ha vist fer lúltim cop. I si t’ha vist en comèdia, et crida per a això. Ara faig comèdia i m’hi sento molt còmode, em resulta fàcil i em permet explicar coses serioses a través de l’humor, però m’encantaria fer un paper dramàtic. No em considero un còmic, sinó un actor.