"He constatat que hi ha moltes enveges"

'Levántate y Cárdenas’ és un programa líder de la radio espanyola. Quina és la clau de l’éxit?

Diem sense tallar-nos tot el que els programes convencionals no s’atreveixen, ja sigui perquè pertanyen a grups afins a partits polítics o perquè tenen por que els facin fora. I a més, afegim el sentit de l’humor dels morning show. Bàsicament és això.

Fa dos mesos va portar el ‘morning show’ de ràdio a la franja ‘primer time’ de la televisió, amb ‘Hora Punta’. Un repte difícil?

Sí, un repte dificilíssim. Som el programa amb menys pressupost de tots els que competeixen a aquella hora. El Hormiguero ens quadruplica, per exemple, el pressupost. Però en canvi, els resultats ens estan donant suport. Estem molt contents.

Com ha viscut el retorn a la televisió?

És complicat resumir-ho. Per una banda, la pressió de l’audiència diària, i per l’altra he constatat que hi ha moltes enveges i tal, com va passar amb Pablo Motos, si els fem mal en l’audiència, és capaç d’utilitzar un col·laborador per insultar-te en directe... És increïble en el que s’ha convertit aquest negoci. Això sí, va ser un honor perquè ningú feia ombra a El Hormiguero. O que una periodista s’ofereixi a treballar amb tu i si la rebutges després et posa a parir en un article. Són coses molt estra-nyes que abans no pas­saven. Però hi ha tant de bo en el que vivim que les ximpleries es queden en anècdotes.

Quin balanç fa del programa?

El balanç és inimaginable fa dos mesos. Tots els actors desitgen venir, ens veuen a les nits, com ens diuen en arribar, com Fernando Tejero, Juanjo Artero, Luis Tosar, Carolina Cerezuela, Francis Lorenzo... Un orgull perquè els admiro profundament.

Vostè és més de ràdio o de TV?

Soc més de ràdio, no t’enganyaré. De fet, vaig estar rebutjant projectes de TV perquè creia que no eren compatibles amb la ràdio. Fins que em van oferir poder dirigir aquest programa de TVE i poder fer-lo tal com dirigeixo a la ràdio: sense guió. Tenim una escaleta però tot és improvisat.

Cárdenas i l’humor semblen inseparables. Es veu fent un format més seriós?

I tant que sí. Cada edat a la vida té la seva etapa, i jo no sóc el mateix que fa deu o vint anys. I de fet, a l’hora punta i a la ràdio hi ha moments molt divertits, però també molt seriosos. A la vida, si no evoluciones... Mireia Julià