"A la gent li agrada xafardejar les intimitats dels altres"

Com acaba una sexòloga a la televisió?

Això són coincidències de la vida. Mentre estudiava psicologia treballava a una botiga de roba i una de les companyes estudiava periodisme. Anys més tard em va trucar per a un càsting. Hi vaig anar, em van escollir i allí va començar el meu camí a televisió.

Parlem de ‘Casados a primera vista’. Fan un test de compatibilitat als concursants abans que es casin. En què consisteix?

En preguntes molt exhaustives que intenten analitzar diferents categories de la seva personalitat. Del test se’n treuen uns valors i amb les persones que es presenten es fan matches de compatibilitat. El mètode comença quan la compatibilitat està sobre el 80%.

Després els toca treballar als concursants perquè l’amor funcioni. Quina és la clau?

Tenir una actitud de què tinc jo per a oferir. Normalment quan tenim una persona enfront que veiem com una potencial parella comencem a pensar què té per donar-me. Es tracta de canviar l’angle, de no tant demanar, sinó veure que aquell rebre serà una conseqüència natural del donar.

Fins a quin punt el programa és ficció o realitat?

El que passa és el que està passant, però de tot el que està passant l’equip d’edició escull algunes parts. Es podrien explicar tantes històries com editors, però no està guionitzat, la vida real ens ofereix moltes més situacions sorprenents del que se li podria ocórrer a un guionista.

No hi ha cap parella que duri de les temporades anteriors. S’ho prenen com un fracàs?

No es fa cap seguiment de les parelles, però l’èxit no està tant en el fet que durin, sinó que s’emportin alguna cosa per descobrir, com ara què depèn d’ells perquè una relació funcioni.

Els ‘dating show’ estan de moda. Per què?

Perquè hi ha una realitat, la gent utilitza de manera habitual moltes aplicacions i elements externs per buscar parella. Aquest tipus de format et permet com espectador anar més enllà, entrar a la intimitat del que passa després, del que hi ha darrere. A la gent li agrada xafardejar les intimitats dels altres, perquè mentre estic veient què li passa a l’altre no reflexiono sobre el que em passa a mi.