"El nostre públic no busca ni successos ni xafarderies"

Va començar a ‘España directo’ com a reporter i ara el condueix. Mateix espai però registre ben diferent.

Sí, moltíssim. Al seu dia per a mi España directo va ser un màster, vaig estar cinc anys fent carrer i va ser una manera molt maca de veure i gaudir de tot el país treballant. I ara és com un procés romàntic, perquè acabo presentant -lo! La vida amb mi ha estat molt generosa.

La proposta va arribar molt de sorpresa?

No me l’esperava gens, perquè duia quatre anys a Espejo público i, pensant que potser necessitaria un canvi, va arribar la trucada un dijous de final d’estiu i havia de respondre el dilluns següent. Els companys d’Antena 3 em van animar a dir que sí.

Al plató passarà menys fred que al carrer!

Ara presentant estic molt més còmode, el primer any va ser més dur.

En quin sentit ho diu?

Perquè vaig arribar a un España directo que no s’assemblava en res al que vaig deixar: s’estava tocant una part de successos i premsa rosa que no anava amb la identitat del programa. S’estava buscant la fórmula perquè la veritat és que d’audiència no estava funcionant.

Però l’últim any i mig han fet un gir als orígens amb rutes, històries humanes, cuina...

Sí, i ens ha anat molt bé i crec que tocar certs temes al programa és un error, perquè el nostre públic no busca això. De fet amb les darreres nevades hem fet rècord històric d’audiència!

Recorda el seu primer directe al programa?

Sí... i va ser un desastre! Va ser el dia que Farruquito entrava a la presó. I no sé per què, en posar-me seriós i fi, vaig voler treure’m l’accent andalús, tot i que ara crec que no s’ha de fer perquè són les teves arrels. Estava molt tens i pensava més en com ho deia que què deia... va ser desastrós. Des de llavors vaig decidir que mai més intentaria tapar l’accent.

Haver d’estar pendent sempre de les audiències aporta molta pressió a la feina?

Sí, perquè al final determina a mitjà o llarg termini que el programa continuï, però crec que no ens hi hem d’obsessionar.

També ha presentat la loteria de Nadal, cavalcades de Reis, ‘Telepasión’... què és més difícil?

Les cavalcades, perquè són dues hores i mitja en directe i tot és molt imprevisible. Però és una feina molt maca.