"Dedicaria un 'Ole tu' a Rajoy: és tot un nyap"

L’he de cridar Lluís o Peyu?

Peyu. Lluís ha passat a la història... Peyu no és nom artístic, és el malnom de la família.

L’humor que fa, una barreja de ‘no sé massa de què vaig però alhora soc una mica vacilón’ li funciona.

[riu] Em fa mandra quan veus els monologuistes que tracten el públic com si fos més ximple que ells... i m’agrada adoptar la posició de plantejar les coses des del punt que no les acabo d’entendre.

Com va sorgir la secció ‘Ole tu’ de l’APMA?

Passava sempre per Manlleu i hi havia una parada de bus que estava senyalitzada a ter­ra però envoltada de pilones, i el bus no hi podia entrar. Em semblava molt incongruent i vaig pensar que com aquell, a Catalunya hi hauria molts més exemples. Vaig gravar un capítol pilot i el vam presentar a l’APM.

A Andorra vindrà a buscar nyaps?

Si hi ha algun andorrà que els detecti i en fa fotos i els envia al programa, podríem estudiar-ho i potser venim!

A qui li dedicaria un ‘Ole tu’?

Mariano Rajoy compleix força la categoria de nyap com els del programa: està mal fet però fa gràcia, i penses ‘no l’arreglaria, el deixaria així’.

Ara és al teatre amb ‘iTIME’.

El tema és una excusa argumental per fer un monòleg. Teníem ganes de viatjar en el temps i vam pensar que si avui s’inventés una màquina per fer-ho el més probable és que fos una app.

Si pogués aturar el temps, a quina època es quedaria?

[riu] Ostres, no ho sé! L’edat mitjana em fascina, el vessant dels cavalls i les llances, però allò que no hi havia clavegueram i tot plegat...

Fer humor al teatre és el que més el fa vibrar?

És el més divertit del món, perquè els tempos, les pauses, quan no tens el públic en directe és difícil de gaudir.

Recorda el primer cop que va estar en un escenari?

El primer monòleg va ser un estiu amb un amic, als 16 anys. Vam crear un espectacle d’humor on només hi havia un vàter: eren deu esquetxos de diferents vàters de Catalunya (a PortAventura, al Camp Nou...). I va funcionar molt bé.