"Si em comparen amb el meu avi o pare tinc les de perdre"

La vocació periodística li ve de família. Com l’han influït el seu pare i el seu avi?

D’una manera determinant. Fins i tot penso que hi ha un factor genètic, perquè des de ben petit cridava als quatre vents que volia seguir les seves passes. A l’escola era un nen molt curiós, sempre volia parlar en públic...

El seu nom li ha portat més beneficis o perjudicis?

Soc molt conscient del que significa dir-me Matías Prats. Hi ha una cosa beneficiosa, que crida l’atenció, desperta curiositat. Però és veritat que tinc un nivell d’exigència molt alt. Si em comparen amb el meu avi o el meu pare és evident que tinc les de perdre. Després hi ha la cara b, quan pensen que he arribat a un gran mitjà gràcies al cognom. He conviscut des de petit amb això, no m’altera.

Vostè ha tirat pel periodisme esportiu.

Sí, era molt aficionat a l’esport de petit. Seguia la lliga de futbol, coneixia tots els jugadors... De més gran, vaig pensar que el periodisme esportiu era una bona via per obrir-me camí, perquè era una cosa que dominava.

Ha cobert força esdeveniments esportius. Amb quin es queda?

Amb l’última Eurocopa que va guanyar Espanya, pel fet que va ser l’últim gran títol d’una generació irrepetible. Tinc dues espines clavades: perdre finals de Champions amb l’Atlètic, el meu equip, i no haver anat a uns Jocs Olímpics. M’encantaria.

Ara està a la tele, però ha confessat alguna vegada que és home de ràdio.

Sí, tinc molta passió per la ràdio, heretada del meu avui, que sempre em va parlar d’ella amb un amor passional. Soc molt oient, porto posat el pinganillo tot el dia, i m’encantaria tornar a la ràdio, compatibilitzar-ho amb la tele.

Es veu en un altre àmbit fora de la premsa esportiva?

Sí, em vindria de gust veure’m en una altra faceta, comprovar si soc polivalent. No m’importaria passar a fer informació general, a parlar de política, o fins i tot presentar un concurs.

I prendre el relleu del seu pare a uns informatius?

M’estic formant per si arriba l’oportunitat de passar a l’actualitat diària, a la informació general, estar preparat. M’hi veig capacitat, però rellevar el meu pare són paraules majors. Jo gairebé acabo d’arribar i ell ja porta més de 8.000 informatius. La comparació no se sosté.