"Ni de conya em presentaria mai a un programa de cuina"

Enguany els veurem els diumenges?

De moment comencem en diumenge, però quan s’emetrà o si hi haurà canvis, això no depèn de nosaltres, només ho sap TVE!

Anuncien una temporada més exigent. Més encara?

Més no sé si se’n pot ser... Serà molt extrema, perquè anem d’unes temperatures a altres i de maneres de cuinar molt avantguardistes a altres de súper clàssiques.

Es presentaria com a concursant al programa?

Mai, ni de conya! Només m’he presentat un cop a un certamen de cuina, quan duia un any treballant, i vaig fer un ridícul tan espantós que mai m’he presentat més enlloc. Però entenc que això és un trampolí per a molta gent que té somnis per complir.

Des de casa ens fan patir amb les proves.

Són molt dures. Quan els plats surten bé i amb poc temps, té el doble de mèrit que el que puguem fer nosaltres en un restaurant.

Què és el més dolent que ha provat allà?

Ui, tants plats! És més fàcil que recordi sis plats bons que els dolents... moltíssim!

El seu estil a l’hora de fer el tast és força particular...

Sí, s’ha convertit en un clàssic! Em surt això, soc natural... és que els altres dos pijos no proven quasi res! (riu).

Com acaba embolicat entre càmeres i platós?

Per casualitat, com vaig entrar a la cuina, sense agradar-me, sense buscar-ho i sense saber-ne. Però he tingut molta sort.

Els seus 25 anys de carrera a la cuina queden difuminats pel programa?

S’ha d’entendre i normalitzar. Fa 20 anys que el meu restaurant té una estrella Michelin, però és per als 2.200 gurmets que hi ha a Espanya. Era mediàtic en un cercle reduït i amb la tele tothom em coneix. Benvingut sigui, ho sé diferenciar i tot és compatible. No soc ni millor ni pitjor cuiner per sortir a la tele.

Que s’associï el ‘León come gamba’ al programa pesa?

Més que pesar... penso que si aquell noi està feliç jo també ho estaré. Són els danys col·laterals de la tele, que surten sense buscar-los. Va ser una tontuna que es va fer viral, però no m’agradaria que ell patís pel tema.