"L'assassinat de couso és la pitjor notícia que he hagut d'explicar"

Com va el canvi de canal?

Estic molt feliç, perquè torno a tenir un horari normal. Les meves filles no m’han conegut mai amb els caps de setmana lliures, així que està sent una experiència nova per a la família. A més, estic presentant un informatiu jo sola a les dues de la tarda, quan està passant tot. Això professionalment també és un creixement important.

20 anys donant notícies. Alguna que l’hagi marcat?

L’assassinat de José Couso a l'Iraq. Quan entrava al plató Hilario Pino, que presentava amb mi, em va dir que havia mort. Va ser la pitjor notícia que he hagut d’explicar mai en l’àmbit personal.

Es veu fora dels informatius?

És molt difícil fer el que fa la Mercedes Milà, Jesús Vázquez, Ana Rosa, Jorge Javier... Estar dret enmig d’un plató, dominar l’escenari, tenir la força d’arrossegar l’espectador... Hi ha gent que eren col·laboradors, ho han provat i no se n’han sortit.

I vostè, se’n sortiria?

(Riu) No ho sé, no ho he provat. Fins que no ho proves no ho saps.

Ha tocat tots els mitjans. Amb quin es queda?

La tele és el mitjà on he crescut i potser el més complicat. Però també m’encanta escriure i la ràdio és fascinant. Si haig d’escollir, la tele, perquè és on fa més temps que treballo.

Ha escrit la seva primera novel·la, ‘No soy un monstruo’, i ja ha guanyat un premi.

Sí, va ser una sorpresa molt gran. El vaig presentar al premi Primavera perquè no volia que una editorial em publiqués perquè era una presentadora coneguda, ni que la gent el comprés per això. Volia que el text es barallés i es defensés ell sol. Per això el vaig presentar amb pseudònim. No puc estar més contenta.

La feina de periodista l’ha ajudat a escriure el llibre?

Sí, en el fons i la forma. En el fons perquè té una trama en una redacció de televisió i algunes coses que passen es basen en informacions que he explicat aquests anys i que m’havien quedat al cap. Però també en la forma, perquè l’estil visual, curt i contundent de quan presento és el que ha sortit al llibre.

Hi haurà un segon llibre?

Això em demanen els lectors, que volen una segona part. Tant de bo la pugui escriure, perquè m’he quedat amb les ganes de saber cap a on tiraven els personatges.