"M'agrada el fet de tenir el poder del programa"

Presenta des de fa poc ‘Socialité’. Com va?

Bé, no m’ha suposat un gran canvi respecte del que feia. Estic bastant il·lusionada perquè és un format que es va adaptant a mi, a la meva personalitat.

Se sent més còmoda en el paper de presentadora o en el de col·laboradora?

Les dues coses enganxen. Quan ets col·laboradora tens més capacitat per donar un criteri més radicalitzat sobre una qüestió, cosa que m’agrada, i quan ets presentadora t’has de moderar una mica. Però també és veritat que el fet de tenir el poder del programa m’agrada.

Diria que està passant pel seu millor moment professional?

És un bon moment, però jo n’he viscut de meravellosos en antena com a l’època de DEC. Sempre m’he sentit molt privilegiada a la televisió i no m’he parat a valorar a quin escalafó estic.

Què creu que és el que li agrada de vostè al públic?

No ho sé, jo crec que pel meu caràcter provoco tant passió com tot el contrari. Espero que vegin veritat, que és el que pretenc. No busco l’aplaudiment fàcil ni quedar correctament amb ningú, però sí que tinc la intenció de ser molt honesta amb el que crec que és la meva veritat.

És una periodista de vocació?

No, mai ho he estat. Jo no sabia què volia estudiar. Vaig voler ser veterinària, després estudiar dret... i al final vaig acabar fent periodisme. I sí que és veritat que quan m’hi vaig posar em vaig adonar que era el meu fort.

Va començar fent periodisme polític, oi?

Sí, poc temps, a l’Agència Europa Press. Després va sorgir el programa ¡Qué me dices! i la pròpia agència em va proposar anar a Marbella per col·laborar-hi des d’allí. Va ser aleshores quan em vaig enganxar, més que a la xafarderia de la premsa del cor, a la llibertat a l’hora d’enfocar cada contingut.

La premsa del cor està molt desprestigiada, però.

Sí, al principi em molestava i intentava justificar-me, i ara, amb gairebé 46 anys, ho relativitzo més. Per mi el mètode és el mateix: m’haig d’informar d’una història, haig d’anar a la font, comprovar, desenvolupar una notícia...

En el futur, on es veu?

No m’ho he plantejat, però m’agrada el gènere de l’entrevista. Si pogués demanar un desig seria fer un programa d’entrevistes.