"No faria un programa de matí ni per tots els diners"
Josep Pedrerol. Des de fa deu anys presenta, en horari de matinada, un dels programes esportius més controvertits i exitosos de la televisió espanyola.
Quin és el secret per aguantar deu anys en aquesta franja horària?
Tenir ganes de seguir divertint-me. Això és el que em plantejo cada dia. El que vull fer és passar-m’ho bé cada dia i gaudir del moment. Faig un programa que és una autèntica bogeria, que em diverteix molt, i que m’agrada molt fer. Portem 10 anys i seguim tenint èxit.
Què vol dir quan parla d’èxit?
Jo penso que hem aconseguit ser un referent televisiu. Donem informació de manera informal, divertida i plural i a la gent li agrada.
Què va aportar de nou ‘ El Chiringuito’ a la graella?
L’esport a la ràdio ja es feia a aquestes hores i portar-ho a la tele va ser una revolució. Fer un programa de la tele, així, de manera diària va ser una cosa molt nova.
Van ser durs els inicis?
L’ experiment era molt arriscat, perquè vam començar a Intereconomía que era una cadena petita i desconeguda, que tenia poca audiència. No sabíem si funcionaria, però vam veure que anava bé, la gent anava a dormir amb alegria.
Tot i així tenen tant seguidors com detractors.
El 50% de gent s’ho passa bé i l’ altre 50% diu que som un mal necessari. Quan el Madrid perd, pugem molt d’audiència a Catalunya i quan perd el Barça la pujada la fem a Madrid. El futbol és així de fàcil.
No és pesat treballar fins a les tres la matinada cada dia?
No. M’agrada molt més treba- llar al vespre o a la nit que no pas llevar-me molt d’hora. Ara mateix no agafaria un programa a primera hora del matí ni que em donessin tots els diners del món.
Es veu en un futur immediat fent un altre tipus de programa?
De moment no m’ho plantejo. És difícil que hi hagi un programa que m’apassioni més que el que estic fent.
Cap on va el periodisme esportiu?
Va cap a una nova situació. Abans el periodista era qui donava la informació i ara qui ho fa són els jugadors, a través de tots els canals i xarxes que tenen. I a mi això m’encanta. Crec que estem en un gran moment.