Crec que sovint es dona poca veu a la gent del carrer"

Com ha anat l’estrena?

Hem tingut molt bones crítiques. S’ha valorat que és un programa plural, que entra on passen les coses i que dona veu a opinions molt diferents i ho fa al carrer. La clau és portar la gent que té un pensament concret al territori contrari.

Es busca ser capaços de posar-nos al lloc de l’altre?

Això mateix. De fet, crec que és una bona manera de viure la vida i com a format televisiu em sembla interessant. Possiblement servirà per treure prejudicis o reafirmar-se en algunes idees. És molt interessant tant per al periodista com per a l’espectador.

Els debats són molt presents a les tertúlies televisives. Feia falta sortir del plató i que opinés la gent del carrer?

Crec que sovint es dona poca veu a la gent del carrer per parlar de temes socials o polítics que els inquieten. És interessant que la gent del car­rer agafi protagonisme i veure com passen el dia a dia.

Han viscut alguna situació de risc o de veure que la confrontació se’ls escapava de les mans?

Quan vam gravar el programa en què parlàvem de tauromàquia vam patir empentes, llançament d’objectes, insults i amenaces en un poble on ens van rodejar desenes de veïns i va haver d’intervenir la guàrdia civil per poder sortir escortats. I tot això només per preguntar.

És difícil mantenir-se al marge del debat?

Una de les grans aventures d’aquest programa és buscar els matisos, intentar posar els protagonistes en les seves contradiccions, reflectir que no tot és blanc o negre. Aquest és el gran repte.

Se sent còmode en el paper de moderador?

Sí, a mi m’agrada el periodisme i tot el que sigui tocar temes d’actualitat m’interessa. He fet feines de moderador, he fet música, esports, magazín... em considero polivalent i cada programa és un repte. I La línea roja sense dubte també ho és. Intento fer programes dignes, que la gent vegi que hi ha una tasca seriosa, professional.

Hi ha prou qualitat en la programació de la televisió?

Hi ha programes que m’agraden i m’interessen i altres que no. La graella és la que és, però hem donat prioritat a la qualitat, amb serenitat, professionalitat i tocant temes seriosos. Són programes que potser no tenen gaire audiència però aporten qualitat.