"Reconec que m'he deixat portar bastant i m'he emocionat"

S’ha sentit còmoda fent de presentadora?

Ha estat la primera vegada i ha estat una experiència molt maca perquè tot l’equip m’ha ajudat moltíssim, sobretot a entendre el nou vocabulari tècnic en les entrevistes. I tot el que té a veure a parlar amb els personatges he estat molt còmode i natural.

Com es van escollir les històries?

L’equip de càsting, el que buscava era fotografies amb històries interessants per al públic. I que toquessin una mica tots els anys. Abans de començar el programa ja ens havíem assegurat que més o menys poguéssim tenir un 70% de la foto.

La gent s’ha prestat ràpid a repetir les fotos?

En general, sí. Però també hem trobat gent que no li venia de gust, no tant per no veure la gent –que això sempre els venia de gust– sinó per la televisió. Qui no surt és perquè no l’hem localitzat i alguns han vingut al retrobament però no han volgut sortir a la televisió.

Han viscut moments molt emotius. És difícil mantenir les distàncies?

Reconec que m’he deixat portar bastant, i quan m’he emocionat, m’he emocionat. També hi ha una cosa que pel fet de ser actriu m’ha ajudat molt, que és que m’agrada escoltar històries i quan me les expliquen amb el cor obert, jo també les escolto amb el cor obert.

Vostè té alguna fotografia que li agradaria repetir?

Sí, i tant! Fotografies d’equips de rodatge, companys de feina amb qui no has tornat a treballar, de l’època del col·legi o l’escola de teatre... n’hi ha moltes! Malgrat que som d’una generació que amb les xarxes socials estem molt més en contacte.

Tot són històries de persones anònimes.

Sí, una de les coses maques d’aquest programa és donar espai a gent anònima que tenen aquesta història súper especial guardada en un calaix, i que de cop el programa et doni l’oportunitat de mostrar-ho al món. Ho notes a les seves cares i mirades que els fa molta il·lusió compartir aquestes vivències.

Ha tornat a TV3 després de molts anys. Ha estat especial?

Vaig començar amb 15 anys a Poblenou, tot i que havia tornat a fer coses feia temps. Et trobes amb gent de vestuari, maquillatge... és agraït i fa il·lusió.