"Sense polèmica sembla que no funcioni el periodisme esportiu"

Com està anant el programa?

Estem molt satisfets. Feia molts anys que no es feia un programa d’esports a la tarda i està anant molt millor del que esperàvem, sens dubte.

El salt a la televisió ha estat fàcil?

Sí, més del que m’esperava. És cert que fa dotze anys vaig fer tele local a Sabadell, a Canal Català Vallés, i presentava un programa esportiu setmanal d’una horeta. Entre això i la naturalitat de portar molts anys a la ràdio crec que m’he adaptat bastant bé. No estic taquicàrdic cada cop que entro al plató, un pèl nerviós sí, és normal.

Suposo que entre la televisió i la ràdio té poc temps lliure.

Sí, és feina, tinc poc temps lliure, però és una cosa que he triat jo. Em venia de gust seguir vinculat als meus companys de RAC 1 després de nou anys, i m’agrada participar en els partits del Barça. Esgotat mentalment una mica a vegades, però m’ho estic passant molt bé.

Això seu és pura vocació, oi? He llegit que de petit ja narrava partits a casa.

Sí, fent el burro amb el meu pare. Des de petit m’ha agradat molt escoltar ràdio esportiva, el Carrusel deportivo de la cadena Ser. Entre jugar a la Mega Drive i veure partits amb el meu pare sempre feia la broma d’imitar una narració.

Es veuria en un programa fora de l’àmbit esportiu?

Sí, de fet un dels meus somnis de futur és anar cap a un programa més d’entreteniment, d’humor. No em veig tant fent un informatiu seriós, o un programa gaire transcendent, sinó més en aquest perfil de l’entreteniment. Un dels meus referents des de ben petit ha estat Andreu Buenafuente, perquè va ser aquella època que feia Sense títol i després La cosa nostra a TV3, programes que m’han marcat molt.

Com veu el periodisme esportiu? Hi ha massa periodista-hooligan?

Hem entrat en un terreny que si no hi ha polèmica sembla que no funcioni el periodisme esportiu. Entre tots hauríem d’intentar tirar cap a un periodisme més futbolístic, parlar més de la pilota, de tàctiques i no tant de si ha fet aquest gest o l’altre. Al periodisme esportiu a vegades se l’etiqueta com de bar i no m’agrada. Crec que el periodista esportiu és tan vàlid o rigorós com un de polític o econòmic, però des del gremi hem de treballar això perquè no se’ns etiqueti.