"Vaig començar que encara construïen el plató"

Va començar a la ràdio i va fer el salt a la televisió. Quina era la seva vocació?

Sempre havia pensat que era una dona de ràdio, però vaig descobrir el verí de la televisió. De totes maneres, la meva vocació era ser periodista, treballar amb la informació. El mitjà és secundari.

Va entrar a laSexta quan la cadena naixia.

Sí. Vaig començar que encara estaven construint el plató! Va ser molt bonic. Era l’última televisió en obert que s’havia de crear a Espanya i formar part d’un projecte així, des del seu germen, et dona una sensació de pertinença brutal.

És gràcies a laSexta que vostè ha esdevingut un referent informatiu?

Si un programa triomfa, qui li posa cara també, i a la inversa passa el mateix. Tots els que formem part d’aquesta cadena ens identifiquem amb una manera de fer periodisme, i això ha beneficiat tant laSexta com tots els seus professionals.

Què va significar el premi Ondas per a vostè?

Va ser increïble. Jo vaig començar a la cadena SER i Ràdio Barcelona és qui atorga aquests premis. Sempre hi havia anat a veure com el rebien altres companys i va ser un honor poder-lo rebre.

Com viu el moment informatiu actual a Espanya?

Amb una enorme responsabilitat, perquè quan fas programes en directe la sensació de responsabilitat és enorme. Volem que la informació que donem sigui rigorosa, contrastada i que tingui tots els punts de vista.

Com ho transmet això, a l’audiència?

Amb molta pedagogia. Volem que els espectadors entenguin el que està passant, donant veu a tots els punts de vista que hi participen, i que sempre tinguin les eines per treure les seves pròpies conclusions.

Últimament s’ha criticat el periodisme a Espanya.

Jo penso que està en un bon moment de salut. Després de la crisi els periodistes vam tenir una època de profunda reflexió. Ens va esclatar la corrupció a les mans perquè no havíem fet bé la feina d’investigació. Però ara, per pluralitat, professionalitat i sentit crític estem en un bon moment.