"M'encantaria entrevistar Paolo Vasile, és un gran desconegut"

Què trobarà l’espectador en aquesta nova ronda de Chester?

Doncs un Chester molt més més assentat, sosegat, pausat, amb nous convidats i cada un amb la seva veritat.

Quin convidat l’ha sorprès més dels que han passat pel seu sofà?

Antonio Pampliega és un dels chesters que més m’ha sorprès de tots. Jo crec que la gent que no el conegui mai el podrà oblidar, i la que el conegui se sorprendrà per com ho explica, perquè no és el mateix que t’expliqui un segrest un periodista que te l’expliqui un periodista que ha estat segrestat. Crec que és un dels millors chesters que hem gravat.

I quin personatge entrevistaria si pogués escollir?

Segurament Paolo Vasile, m’encantaria, perquè crec que és un gran desconegut. Normalment parla d’ell gent que no el coneix i jo el conec molt bé, tinc la sort de tenir-lo com a amic i crec que no se li ha fet l’entrevista que es mereix. Però jo sé que és impossible.

Veu ‘Operación Triunfo’?

No, estic centrat en la gravació del Chester.

Què li deu a ‘OT’? Suposo que molt.

Per suposat, seria un neci si renegués d’Operación Triunfo, mai ho he fet i mai ho faré.

On se sent més còmode, com a jurat o presentador?

Em sento igual de còmode i ho trobo a faltar quan no ho estic fent. Al final és l’espectador qui et valida per als treballs. Si et valida com a jurat i com a entrevistador, per què no el faràs gaudir si t’ho passes bé en els dos casos?

Algun somni professional per complir?

El Chester és el programa que vaig dissenyar amb Òscar Cornejo sota aquesta premissa, si haguéssim de fer el programa somniat, quin seria, i va sortir això.

Té un estil ‘canyer’. Vostè realment és així?

No en tinc ni idea, hauries de preguntar-li a la gent que conviu amb mi. Jo segueixo fent la meva feina de la manera més honesta que sé. Suposo que si tu i jo quedéssim durant 8 anys, que és el temps que jo vaig estar fent només de jurat, només un cop a la setmana i només durant tres minuts poguéssim parlar sobre com has cantat, t’emportaries una imatge de mi que segurament no es correspondria amb la realitat. És una mica el que passa a la televisió, això multiplicat per milions de persones.