"'Al cotxe' hi entra un personatge i en surt una persona"

Com porta fer de taxista i entrevistador alhora?

Molt bé. Tothom em diu que sembla difícil, però no ho és. Estem molt acostumats a fer-ho, anar al cotxe i parlar amb la persona que tenim al costat. I de fet és el que faig, no porto cap guió ni res. Bàsicament és parlar de temes universals: del fet de ser pare, avi, de compaginar feina i família...

Una conversa habitual de cotxe a la televisió.

Sí, l’objectiu és intentar conèixer aquesta gent. En coneixem només el vessant públic i busquem també el personal. Al cotxe hi entra un personatge televisiu i en surt una persona. I els trajectes són reals, no hi ha impostació televisiva.

Així la conversa surt més natural.

Sí, justament la idea és aquesta, no seguir el patró d’una entrevista, sinó el d’una conversa.

Què té el cotxe que facilita les converses íntimes?

Estàs molt a prop i pots parlar de les coses, a vegades sense mirar-te. Però alhora jo puc tocar amb la mà. I les càmeres estan penjades i per tant se n’obliden. A més, el cotxe és un espai ja de per si íntim, tancat, i això ho facilita. Jo també intento tenir un to molt proper, gens inquisidor.

Tècnicament tenen dificultats?

No. Hi ha un tema de sorolls del vehicle que hem anat millorant i superant. I el cotxe va microfonat, per tant ningú s’ha de posar micro i això també dona un punt de naturalitat. Despullem de totes aquelles servituds televisives.

Venia de fer ‘Trinxeres’. Quin record en té?

Va ser una experiència extraordinària perquè vam tenir l’oportunitat de recórrer un front de guerra i reviure la guerra a partir de les històries humanes. Ens vam adonar que darrere de cada porta de cada casa en tots els pobles d’aquest país hi ha una història relacionada amb la guerra.

A nivell periodístic, ha tocat totes les tecles. Amb què es queda?

El meu ofici és fer de guionista, intentar explicar històries molt vinculades a la divulgació històrica i cultural. Per la meva manera de fer a èpoques també he fet pantalla, però ni és el què més m’interessa ni és el què més anhelo. La meva feina és explicar històries a vegades davant i a vegades darrere la càmera.