"Els periodistes hem de portar la bandera de la veracitat"

Com definiria el seu inici en el periodisme?

Il·lusionant. Des de petit tenia la vocació de ser periodista i reporter i vaig complir un somni. La meva primera feina va ser al teletext de l’agència EFE. Després vaig tenir l’oportunitat de treballar a Radio España. La ràdio em va encantar.

Fins que va fer el salt definitiu a la televisió. Més de 20 anys a Antena 3.

És el lloc on em vaig formar: des d’auxiliar de redacció, editor, fins a presentador d’informatius. Però el millor que he fet a la vida és no deixar mai el treball de reporter al carrer. És el que m’ha donat les experiències més gratificants.

Què va suposar marxar a Mediaset?

Era el moment de canviar i deixar la que havia estat casa meva. Tenia una bona oferta i l’oportunitat d’editar i alhora presentar un informatiu. A més, treballar en cap de setmana et permet tenir un contacte més directe amb l’equip i es viu molt més la tasca periodística.

Com és la seva rutina presentant els informatius del cap de setmana?

Comencem a treballar des de dijous per tractar millor els temes i fugir de les presses. Els caps de setmana són molt intensos, des de les vuit del matí fins a les nou de la nit gairebé no parem.

Quina ha estat la notícia més difícil d’explicar?

L’11-M em va tocar de ple i recordo el primer testimoni en directe: una veïna que estava veient centenars de cadàvers a les vies. Era horrible la sensació de saber que ens trobàvem davant d’una catàstrofe. I, òbviament, cobrir dues guerres també em va deixar molt marcat.

Una va ser la de Bòsnia. Com la recorda?

Allò era una clara demostració del millor i el pitjor de l’ésser humà. El pitjor eren els franctiradors disparant contra gent gran i nens, i el millor la fortalesa dels habitants de Sarajevo, que quan acabaven els bombardejos sortien a passejar valents i tranquils.

S’està perdent el periodisme de qualitat?

Ens trobem davant d’un model de transformació on està per veure la consolidació de les empreses periodístiques digitals. Però el periodisme sempre existirà i la gent voldrà tenir mitjans dels quals fiar-se. Com a periodistes hem de portar sempre la bandera de la veracitat i no la de l’opinió.