"M'encantaria tenir una pastisseria a Andorra"
Marta Verona La nutricionista de 23 anys és la guanyadora de ‘MasterChef 6’ amb un premi de 100.000 euros i un màster al Basque Culinary Center.
Què ha significat per a vostè guanyar ‘MasterChef’?
Ha suposat un repte, una superació personal. I adonar-me que tot l’esforç es veu recompensat, de veritat. Estic pletòrica! Tinc ganes de treballar i d’aprendre més.
S’ho esperava?
No, de cap manera! Recordo perfectament el dia que el Jordi em va ficar el davantal i em va dir: “Marta, no ho veig difícil, veig impossible que t’organitzis a la cuina.”
I ara estudiarà un màster al Basque Culinary Center.
Sí! Em sento una persona molt privilegiada de poder estudiar a la millor universitat gastronòmica que tenim. Em vaig apuntar al càsting amb aquest objectiu.
Com ha estat la convivència amb els altres concursants?
No paràvem. Cada programa que es veu és una setmana de feina. Els dilluns anàvem a les cuines de MasterChef, després viatjàvem a un lloc sorpresa per fer les proves d’exteriors i els divendres eren els dies d’expulsió. A la nit sempre fèiem un acomiadament a qui marxava.
Vivien tots junts?
Sí, en una casa a Madrid aïllats sense telèfons ni Internet. Això m’ha ensenyat a tenir relacions de qualitat.
Qui creu que pot ser un gran cuiner?
Toni i Ketty crec que ens sorprendran. Ha sigut la meva final somiada amb Ketty, que era la meva companya d’habitació i de somnis.
Amb quin consell del jurat es queda?
Que la meva actitud mentre cuino es veu reflectida als plats, per això he de gaudir.
Quins plans de futur té?
M’agradaria muntar un càtering de cuina saludable i fer tallers de nutrició i cuina per ensenyar a cuinar plats bons però també nutritius.
El seu germà (Carlos) viu a Andorra. Ve molt de visita?
Sí, soc una enamorada d’Andorra! M’agraden molt els esports de muntanya i vaig molt sovint a fer bici i senderisme. M’agrada el caliu de la gent. De fet, sempre dic que potser hi vaig a viure en un futur.
Li agradaria muntar un negoci al país?
M’encantaria tenir una pastisseria a Andorra. Sempre visito una pastisseria que té un aparador preciós i penso que tant de bo fos meva!