"El periodisme polític cada vegada no sé si és més difícil, o inútil"
La periodista catalana, que presenta des de fa quatre anys el magazín diari ‘Els matins’, de TV3, fa una panoràmica sobre la situació actual
Què la va portar a entrar al món del periodisme?
Jo no hi vaig entrar per voler canviar el món, a mi m’agradava la gent, que m’expliquessin les coses, escoltar-les i poder transmetre-les. No és vocacional des de petita però sí que és una vocació prou madurada.
Què li agrada del periodisme d’actualitat?
Que et proporciona el privilegi d’estar molt a prop de la font de les notícies i així poder veure com pràcticament neixen.
Esgota aquest tipus de periodisme?
El que esgota és fer un programa diari, en directe, de tres o quatre hores. S’ha de tenir una dosi d’energia força alta, perquè te la menges bastant. També haig de dir que hi estic molt acostumada, gairebé des que vaig començar a treballar faig programes en directe.
Creu que la classe política s’ha blindat al periodisme?
El periodisme polític cada vegada no sé si és més difícil, o inútil, perquè els polítics venen amb el fre de mà posat i saben que qualsevol cosa que surti del guió serà utilitzada, normalment en contra seva. De vegades ens passem el dia fent d’altaveus d’allò que diu un de l’altre i no explicant què fan.
Ha de mutar el periodisme per seguir essent el quart poder?
És clar. La relació entre periodisme i política sempre ha estat contaminada i poc o molt sempre ho estarà, l’única arma que ens queda és ser honestos amb nosaltres i amb el públic. Al final treballem o hauríem de treballar només per la ciutadania, aquest és el nostre deure.
Encara és a temps de canviar?
Sí, de vegades cau en les mans de la propaganda, però el que hem de fer és no perdre l’alarma i que s’activi per evitar caure en aquest parany.
Quin ha estat el moment més complicat d’aquests últims mesos?
Aquest any s’ha de mirar globalment, des del 17 agost, que hi va haver els atemptats de Cambrils i Barcelona. Ha estat un any complex, difícil i tens. Els mesos de setembre a desembre van ser els més complicats que he viscut mai professionalment.
Espera un agost dens?
Jo quan vaig començar en aquest ofici deia que “a l’agost no hi ha notícies”. Això ja és història.