"És difícil trobar papers de dones que siguin potents"

Com definiria el seu personatge?

Doncs crec que la millor definició la dona el seu cognom, Otxoa, que significa la lloba. Amaia és l’exemple del matriarcat basc, una dona que és la base i pilar fonamental de la seva família.

Les dones juguen un paper important en la sèrie, oi?

Sí, encara que el personatge central és un home, les dones representen papers molt importants per al desenvolupament de la història.

Aleshores es veuen empoderades?

No, al final el paper central és el d’un home, però la sèrie reflecteix aquest caràcter del País Basc del matriarcat, on és molt important, sobretot pel que fa a l’imaginari col·lectiu del poble basc, on la dona és el centre.

Què va a veure l’espectador?

Doncs va a veure un thriller psicològic que es centra en el descobriment del personatge d’Anne i on l’acció es centra en el presumpte culpable de la seva desaparició.

Es veurà també acció?

D’acció n’hi ha, però és mínima, ja que tot es desenvolupa en la ment de les persones. És un thriller pur i dur.

La solem veure en thrillers, per algun motiu?

És el que hi ha, em solen encasellar en personatge psicològics. Tant de bo pogués triar altres, m’agradaria fer comèdia, però no es pot triar. Els papers són els que són.

Hi ha una manca de personatges femenins?

Sí que n’hi ha, però el que és difícil és que siguin papers potents i centrals. Aquests solen estar destinats als homes. A partir dels quaranta és més difícil trobar-ne, a no ser que siguin rols determinats per la societat. No s’hi trobem amb potència.

A què es deu?

Jo crec que és perquè tots som masclistes, homes i dones, i el patriarcat està molt arrelat, també en el món audiovisual, que és al final el que crea i potencia l’imaginari col·lectiu.

Té l’audiovisual potestat de canviar la situació?

Hem de ser conscients i conseqüents del nostre poder i buscar altres maneres de nar­rar que trenquin aquesta realitat. Però estem lluny, falten ganes de trencar.