"Cal generar referents que trenquin en el marc social normatiu"

'Boca Norte’ presenta temes com la diversitat sexual o el xoc de cultures. És important la seva visibilització?

Crec que és necessari tractar tots aquests temes a les sèries, al carrer, a la política i a tots els àmbits possibles.

Per generar debat?

Sí, així després cadascú es va formant el seu propi criteri i això és molt positiu. Tot i que de vegades es corre el risc que són temes molt recents i estem pocs formats i s’ha de tenir especial cura.

Però també és una manera de generar referents diferents, oi?

Clar, cal generar nous referents de diversitats sexuals i maneres d’entendre la vida, que trenquin en el marc social normatiu. Tot el que sigui poder tenir diversitat de pensament, sempre suma punts.

Com a actor busca que els personatges tinguin aquest punt diferent?

A mi el que m’agrada com a espectador és entrar al cine i sortir una mica menys idiota, això és una màxima que intento aplicar en la meva feina d’actor, en la mesura que es pugui.

Llavors és el cinema la faceta actoral que més l’atreu?

Sí, és l’espai on em sento més còmode, per la manera de rodar i de la relació amb la trama i el personatge.

Però últimament el veiem en sèries per Internet, com ‘El Punto Frío’ i ‘Boca Norte’ (RTVE)?

Sí, són sèries que requereixen un altre ritme de treball, no solament actoral, sinó de creació de contingut i del consum d’aquest.

En què es caracteritzen?

Doncs el consum ràpid de la sèrie i el descobriment de l’univers que hi ha darrere de la sèrie. És un espai dirigit a nadius digitals, que està en procés d’experimentació.

Però d’aquesta manera arriba a més públic, oi?

Sí, però crec que es perd aquesta característica del reconeixement públic de l’actor aconseguit pel treball constant.

Voldria obrir-se com a actor a nous espais?

M’agradaria fer cinema, però jo combino el treball actoral amb la creació musical per espectacles. Que és la meva activitat principal. Amb Merlí vaig tenir un boom i ara estic fent treballs per a sèries de televisió, però suposo que hi haurà un moment en què m’hi aturaré i tornaré a la música.