Ets noctàmbul o matiner?

És vostè dels qui pateix amb intensitat sortir del llit cada matí i els costa mantenir una mínima dignitat a primera hora del dia? O, al contrari, dels matinadors que abans de les onze del vespre ja no són persones perquè ja tenen els nivells de bateria sota mínims? Els patrons de son ens defineixen i, pel que assenyalen els experts, n’hi ha dos de ben marcats que divideixen el planeta en dues meitats: els matutins i els vespertins, i formar part d’un grup o un altre no és pas una tria personal. Què fa que siguem matinadors o tranuitadors? Segons expliquen els experts en la matèria, és una qüestió eminentment genètica. “Cada persona té un cronotip característic que fa que funcioni millor al matí o a la nit. El cronotip no és res més que la nostra forma d’adaptar-nos a la llum, la temperatura i altres cicles biològics ambientals”, explica el doctor Francesc Segarra, coordinador de la Clínica del Son del doctor Estivill i també de l’Hospital Universitari General de Catalunya.

Si aquest patró de comportament afecta o no la personalitat no és encara del tot clar. Malgrat que no hi ha estudis concloents, alguns com el que signa Satoshi Kanazawa, investigador de la London School of Economics, conclouen que hi ha uns certs paral·lelismes entre la rutina per dormir i la manera de ser. Així, assenyala com els noctàmbuls tenen, generalment, un coeficient intel·lectual per sobre de la mitjana però alhora són més irracionals i poc fiables en la seva conducta –els costa més complir amb rigidesa les normes socials– i són força més creatius. També hi ha estudis, com el publicat per Juan Francisco Días Morales, investigador, que assenyalen que els matiners solen ser, per norma, més ordenats, entenen amb més facilitat dades concretes i qüestions tangibles i són, en conseqüència, més realistes i racionals.

Un món per a matutins

Siguem com siguem, però, el cert és que els ritmes de vida de la societat actual estan clarament encarats a la productivitat matutina. El món promou les activitats a primera hora, tant a la feina com a l’escola, i això acaba passant factura a les aus nocturnes, que han d’adaptar el cos a uns horaris artificials que no s’ajusten amb el biològic. “En l’àmbit afectiu, cognitiu i físic el cronotip marcarà diferències importants de funcionament entre els matutins i els vespertins i, per tant, si hi ha conflicte entre el ritme biològic i el laboral i social es poden generar problemes”, valora Segarra. Anar curt de son, en casos crònics, té una afectació directa a la memòria i a l’atenció i fins i tot crea més possibilitats per patir problemes depressius.

Per això hi ha qui clama que les empreses incorporin la variable del patró del son als perfils de personalitat dels empleats i poder aprofitar millor els pics de productivitat de cadascú.

Encara que tot i que la genètica jugui aquí un paper clar, també hi ha estímuls ambientals que poden acabar interferint en aquest patró de son que tots tenim programat al cos. Per exemple, treballar de nit per obligació pot modificar-lo parcialment. Amb tot, Segarra assegura que no és gens fàcil poder arribar a resetejar aquest cronotip per intentar ser matutí quan s’és vespertí o a la inversa. “De forma parcial sí que es pot canviar, però el ritme natural sempre tendirà a sincronitzar-se amb el ritme biològic programat per la genètica”, diu. Som com dormim, doncs; no podem fer-hi més.

CANVI D'HORA I UN CERT 'JET LAG'

El cap de setmana passat vam haver de tornar a ajustar els rellotges per entrar en l’horari d’hivern (hem endarrerit una hora) i és possible que el canvi hagi alterat durant uns dies el son d’alguns. No pateixin, els metges avisen que és normal que algú pugui patir una sensació de mini jet lag. En uns tres dies la sensació hauria d’haver desaparegut.