De posseir a compartir

Trobar algú amb qui compartir un desplaçament en cotxe (com Uber o Blablacar), tenir un llit a casa d’un autòcton de qualsevol ciutat del món (amb Airbnb o Homeaway) o poder oferir les pròpies habilitats a canvi d’altres serveis (Cronnection és un banc de temps) són només algunes de les possibilitats que ofereix l’economia col·laborativa, una fórmula de negoci que avança de manera imparable. La idea simple de posar en contacte persones perquè comparteixin alguna cosa (tangible o no) s’expandeix. A través d’una aplicació de mòbil ja es poden fer coses tan impensables fa uns anys com, per exemple, trobar persones desconegudes que et preparin el dinar a casa seva per un preu molt econòmic (l’app es diu EatWith) o vendre objectes de segona mà sense moure’s del sofà (Wallapop). Tant és així que es calcula que el 2015 el model va generar uns ingressos bruts a la UE de 28.000 milions d’euros. A més, s’estima que podria arribar a generar entre 160.000 i més de 500.000 milions d’euros en el futur. Així, tot i les reticències d’alguns sectors econòmics i alguns governs, el sistema no s’atura. Alguns experts no només atribueixen aquest èxit a les possibilitats de connectivitat de l’era digital (sobretot amb els telèfons intel·ligents), sinó també apunten que hi ha un augment de la confiança entre les persones. La tecnologia crea comunitats amb un vincle emocional.

A Andorra, paradigma del turisme, una de les fórmules d’economia col·laborativa que més triomfa és la de l’allotjament. La Laura fa tot just tres setmanes que està enrolada a Airbnb. Ella i la parella ofereixen una habitació del seu pis al país i ja han rebut sis hostes. Van iniciar-se amb uns catalans i després va ser el torn de dues noies xineses. “L’intercanvi cultural va ser genial”, explica. Els últims van ser uns francesos d’origen rus, i “també va ser molt enriquidor”. Així, de moment, la valoració que en fa és del tot positiva: “La gent que ve ja porta la ment oberta” perquè “si no tens ganes d’intercanviar experiències, te’n vas a un hotel i no cal que parlis amb ningú”. Altres usuaris de l’aplicació la fan servir per a gestionar diversos apartaments i no pas per a tenir una convivència. El Germán, per exemple, de moment hi té registrat un apartament, però preveu ampliar l’oferta. Malgrat que li suposa més feina –el pis ha d’estar sempre perfecte perquè les valoracions dels usuaris siguin bones–, li surt més a compte. “Amb Airbnb t’assegures el cobrament”, diu. D’una manera similar ho veu el Marc, que fa quatre anys que l’usa. Ell subratlla que tenir habitatges d’ús turístic és exigent també per part del Govern. “És cert que et vénen a comptar fins i tot els coberts que hi ha, però també penso que és normal que Andorra vulgui protegir la imatge que té per als turistes”, raona. En aquest sentit, el projecte de llei d’allotjaments turístics –ara en tràmit parlamentari– serà encara més estricte. Vol millorar la qualitat i combatre l’intrusisme.

Una moto a cada vorera

El transport és un dels àmbits més explotats per l’economia col·laborativa. No només Uber o Blablacar (posen en contacte passatgers i conductors) triomfen. També hi ha altres opcions. Ecooltra permet llogar per minuts motocicletes elèctriques (de moment a Barcelona, però en expansió). Comparte Tren posa en contacte usuaris de l’AVE per crear grups i obtenir millors tarifes. Parkfy ajuda a llogar places de pàrquing particulars per períodes curts.