Escacs per aprendre

Els taulers d’escacs i les aules conformen una més que bona combinació. Ho saben bé tots els sistemes d’ensenyament del país, que fa anys que han integrat aquesta disciplina a les escoles per ensenyar als més petits con­ceptes com ara l’orientació de l’espai, el càlcul, la lògica, la memòria, la presa de decisions o fins i tot a assimilar i gestionar la derrota i la frustració a través d’un joc que durant segles ha enganxat persones de totes les edats. Avui, segons xifren des de la Federació d’Escacs Valls d’Andorra (FEVA), ja són uns 2.000 escolars de primària els que de manera periòdica (hi ha escoles que fan una hora a la setmana i altres una cada quinze dies) juguen a classe amb peons, alfils, reis i torres.

“Normalment les classes que fem estan integrades a l’àrea logicomatemàtica”, concreta Òscar de la Riva, director tècnic de la federació i un dels tres professors a temps complet que diàriament ensenya als més menuts la tècnica escaquista. Ell destaca els múltiples beneficis d’aquest esport, que en escoles com la dels Pirineus es comença a ensenyar als 4 anys. “No en totes les edats s’ensenya de la mateixa manera ni es treballen els mateixos conceptes. Amb els més petits, per exemple, es pot fer amb taulers de terra on ells són les peces. És un joc que els crida molt l’atenció perquè és una assignatura diferent i els enganxa de seguida. I amb els grans, com es basa en la taula de multiplicar del 8, la treballem molt i fem càlcul”, comenta.

Està demostrat que els escacs són una via positiva per aprendre? Hi ha estudis científics que n’avalen totalment el mètode, i de fet, recomanen que s’integri dins del sistema educatiu. Afirmen que els nens practicants són més bons lectors, per exemple. “És un esport recomanat a l’escola fins per institucions com el Consell d’Europa”, assenyala en aquest sentit el president de la FEVA, Francesc Rechi, que també comenta com dar­rerament han hagut d’incrementar els mitjans humans destinats al projecte arran de l’elevada demanda.

Una de les investigacions que més ressò internacional ha tingut és la que es va fer a Tier (Alemanya), on en un curs de primària es va provar de substituir una hora setmanal de matemàtiques pels escacs, mentre que a l’aula del costat es van mantenir les tres de matemàtiques a la setmana i no incloure’n cap d’aquest joc d’estratègia. Quines conclusions se’n van extreure? Doncs que durant quatre cursos seguits la nota mitjana de matemàtiques dels alumnes que jugaven a escacs era superior a la dels joves que no en feien. En bona part, perquè el seu mestre els havia ense-nyat a desenvolupar el càlcul mental i la lògica matemàtica.

Caràcter del jugador

Afirmen els qui ensenyen als alumnes la tècnica que el caràcter dels joves també es veu quan estan en plena competició al tauler. Així, exemplifica de la Riva, de seguida es veuen els infants que són més líders al pati o els que són més vergonyosos: “els més decidits tenen les ambicions molt clares i van a atacar directament el rei, mentre que els tímids van a protegir-lo. Amb la seva manera de jugar també els vas coneixent”. El joc, a més, guanya adeptes dia a dia. I no és estrany –encara que potser xoqui alguns pares enmig d’aquesta era tecnològica que ho arrasa tot– que en moltes cases els més menuts demanin als reis un tauler d’escacs.

Cent fitxes federatives

Escoles a banda, també hi ha joves (i no tant joves) que s’han aficionat a aquest esport i el practiquen als clubs d’Andorra la Vella i Escaldes, on hi ha els dos perfils clars: els que els agrada el vessant més esportiu i participen en competicions i els que simplement volen millorar la tècnica perquè són uns enamorats del joc. Actualment allà gestionen un centenar de fitxes federatives.