Apostar per la sort

El Nadal als carrers és sinònim de llums, avets, ninots i mercats. I d’una altra cosa: dels cartells de loteria que anuncien molts establiments. En aquestes dates, són molts els que veuen un indici de sort en els números que venen administracions de loteries, restaurants i comerços. També hi ha, és clar, qui no creu en la deessa de la fortuna.

Com cada any, el pròxim 22 de desembre espanyols i andorrans s’asseuran al sofà per seguir en directe el sorteig dels nens de San Ildefonso. I qui celebrarà haver-se emportat un pessic de diners, o haver-los, d’alguna manera, repartit. Aquest va ser el cas de l’administració d’Escaldes-Engordany Cal Tavi, que l’any passat va vendre un dècim d’un cinquè premi, valorat en 6.000 euros. Una de les seves propietàries, la Mireia Martí, explica que li va fer il·lusió, perquè es tractava d’un client habitual. Martí també comenta que enguany les vendes han estat més o menys iguals que els anys anteriors. “La loteria de Nadal és una tradició molt arrelada.” És per això que assegura que malgrat els temps de crisi, les vendes sempre s’han mantingut.

De la crisi també en parla el Manel Dobarro, qui diu haver observat que “quan n’hi ha més, més loteria es ven”, segurament perquè els qui viuen moments econòmics complicats recorren a la sort amb l’esperança de millorar seva situació. Dobarro és el propietari del quiosc Bon dia, que també ven números. Entre ells, com anuncia un cartell a l’aparador, alguns de la Bruixa d’Or de Sort. Dobarro té com a clients gent d’aquí i d’Espanya. “Més del cinquanta per cent va cap a baix”, assenyala. Un exemple d’aquesta clientela és el José Díaz, de Granollers, que ha comprat un dècim. “Passava per aquí, he vist el cartell i he dit, vaig a comprar-ne.” Díaz juga a la loteria només per Nadal, i des de fa vint anys. “Mai m’ha tocat, a veure si enguany tinc sort”, diu confiat.

300 euros és el que Díaz s’acostuma a deixar cada Nadal. Malgrat ser una xifra elevada, encara hi ha qui el supera. Dobarro assegura que “algunes famílies es gasten fins a 1.000 euros”.

Menys diners s’hi juga el Casimiro Ponsa, un gallec establert des de fa molts anys a Andorra, qui cada Nadal sol comprar quatre dècims, dos d’ells de la seva germana, que viu a Galícia. En total, paga uns 80 euros.

Ponsa ha comprat un dècim acabat amb 9, el seu número de la sort, a la botiga de records El Matiner, però no és el perfil de client habitual. Com explica la propietària, Maria Valillo, la majoria són gent de fora. D’aquí, precisament, que com més en ven sigui pel Pont de la Puríssima. Enguany, no obstant, diu que ha vingut poca gent i que la venda ha estat “fluixa”, en relació a altres anys.

A part de vendre loteria, Valillo també en compra. Fa dos anys va ser una de les afortunades, amb un premi menor de 20.000 euros. Aquest any espera repetir. La sort està tirada.

APUNTS

Homes i dones, joves i adults:Segons els venedors de loteria no hi ha gaires diferències de gènere i edat pel que fa a la compra de dècims.

Moltes supersticions:Molta gent acostuma a triar números relacionats amb dates importants, com ara el naixement propi o d’algun fill.

Una tradició en amics i família:És habitual que amics, familiars, veïns i companys de feina s’intercanviïn paperetes i comparteixin números.