Joguines que encara separen

Han fullejat mai un catàleg de joguines? Si ho fan, segur que podran detectar sense problemes com la majoria dels productes tenen clarament classificat el públic objectiu per sexes. És a dir, estan adreçats o bé a nens o bé a nenes, sense possibilitat de dubte. N’hi ha que ho fan de manera subtil, amb fotografies només de nenes o només de nens jugant a determinats jocs. D’altres, de manera més descarada, indiquen amb lletres si una pàgina conté productes per a nens o per a nenes. El color rosa i el blau també són una gran eina per als responsables de màrqueting, que en dies de festes intensifiquen el bombardeig de publicitat, sigui amb els catàlegs o, sobretot, a la televisió.

Si bé és cert que hi ha empreses de jocs que ofereixen alternatives, al revés del que podria semblar el sexisme ha incrementat els darrers anys en aquest àmbit. La publicitat és més agressiva i, per tant, les tècniques com ara la segmentació per sexes, s’intensifiquen. “A les joguines dels anys setanta i vuitanta no s’hi feia aquesta diferència”, assenyala Agnès Planas, dissenyadora i estudiant d’animació sociocultural. “Molts dels productes que ara estan molt dividits abans no ho estaven tant”, subratlla. Planas va indagar en la qüestió quan va voler crear una joguina com a treball final de la carrera de Disseny. Aleshores es va adonar que, per exemple, marques de jocs de construcció cooperatius com ara Lego o Playmobil, sense rol de gènere associat d’entrada, havien tret al mercat línies adreçades exclusivament a nenes. A més d’estar inundats amb el color rosa, els personatges d’aquests nous dissenys tenen els rols que tradicionalment ha desenvolupat la dona, com ara el de responsable de les feines de la llar. “Totes les joguines són neutrals d’entrada, però el màrqueting fa que una simple bicicleta sigui per a nenes si és de color rosa i sigui per a nens si és de color blau”, exposa Planas.

Quines conseqüències té tot això en els infants? “El joc és un peatge necessari cap a la maduresa, forma part del desenvolupament”, indica Nadia Azzouz, professora del bàtxelor en Educació a l’UdA. “Si deixem que sigui sexista, acabem reproduint estereotips de gènere que ens pensem que són normals”, s’explica. I exemplifica: “Una cuineta no és un joc sexista, és un element més per desenvolupar el joc simbòlic, que reprodueix la realitat dels adults. Si deixem que sigui un joc de nenes, aleshores perpetuarà la desigualtat.” Però el joc sexista no tan sols encasella les nenes, també limita els nens. Azzouz i Planas coincideixen que els crea un bloqueig emocional. “La societat diu que han de ser forts i valents i no els deixa expressar els sentiments lliurement”, manifesta la professora.

Com lluitar-hi? “Encoratjaria els pares que acompanyin els fills amb un joc com més variat millor. Que els nens juguin amb nines i que facin d’infermers, i que a les nenes els facin fer jocs de moviment, curses, jugar a pilota”, recomana Azzouz. “És la manera d’anar eliminant els estereotips de gènere”, assegura. I una altra estratègia és que els pares siguin un exemple a seguir. “Podem convertir les tasques de la llar en un joc on tothom col·labora”, proposa Planas.

I ara que cal fer la carta als Reis és un bon moment per buscar idees alternatives. “A internet hi ha de tot, només cal una mica de criteri, insisteix Azzouz.

UNA JOGUINA PER A LA CREATIVITAT

Agnès Planes va crear la joguina de la imatge, que es diu Hoopi, com a treball final de la carrera de Disseny. “Volia fer un ninot i d’entrada ja vaig decidir que no tindria sexe. Si en té, ja determines moltes coses. Hi ha gent que no s’identifica com a home o com a dona”, assenyala. “També volia deixar espai a la creativitat, per això no és rígida i les extremitats es poden posar, treure i canviar de lloc amb unes gomes”, exposa. “Si l’infant vol, pot fer que sigui una girafa!”, proposa. “A més, només té dos ulls. No té boca perquè si hi posava un somriure ja en determinava l’estat d’ànim. Així és l’infant qui decideix si està content o no”, argumenta.

VÍDEOJOCS:LES DONES HI ENTREN

El món dels videojocs té un alt percentatge de sexisme. En molts casos, la figura de la dona fa el paper d’objecte sexual, està cosificada. Ara, darrerament s’han incorporat dones creadores de videojocs, fet que propicia que n’apareguin al mercat on homes i dones tenen papers similars.