Els pagaments: del bescanvi al mòbil

Una gerra de vi per un sac de blat, llana d’ovella per peix o pells d’abric per instruments de caça. La primera forma de comerç va consistir en el bescanvi de productes, el que en castellà es coneix com a trueque. El que un tenia i no necessitava ho canviava pel que l’altre tenia i no li feia falta. Després va venir l’assignació de valor a determinats béns, com ara els metalls preciosos, el naixement de la moneda, i la invenció del bitllet. I no va ser fins al 1950 que el famós “apunta-m’ho, que ja t’ho pagaré”, va donar lloc a la targeta de crèdit. En el diner de plàstic, però, no s’acaba tot. A finals dels anys noranta, els ciutadans ja podien fer pagaments a través d’Internet, i des de fa relativament poc temps, existeix la possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil.

LA VICTÒRIA DEL PLÀSTIC

I quina és la situació dels pagaments al Principat? Sens dubte, els ciutadans andor­rans estan acostumats a la comoditat de les targetes. Tant és així que no és estrany que amb el plàstic paguin un cafè o una barra de pa. “Tres de cada cinc euros es paguen amb targeta”, assegura el director d’Andorra 2000, Antoni Miralles. Assenyala que la tendència cada vegada va a més i que l’ús massiu contrasta amb la situació a Espanya o a França. Per il·lustrar el que passa a aquest últim explica una anècdota: “una vegada al Pas de la Casa un francès va fer una devolució d’un producte perquè no tenia targeta i s’havia quedat sense efectiu per pagar la gasolina”. Les dades diuen que a França el 32% dels pagaments es fan amb targeta i que a Espanya només el 20%. Segons Miralles, l’origen de l’ús tan estès del diner de plàstic al Principat té a veure amb el fet que abans els establiments no pagaven comissions per cobrar amb targeta. Ara, els comerços han de pagar-ne quan l’import és superior als 30 euros. Acostuma a ser del voltant del 0,5%, però tal com explica la presidenta de la Federació de Comerços d’Andorra, Susagna Venable, “depèn del que negociï cada establiment amb l’entitat financera”. Com sol passar, però, feta la llei, feta la trampa, i és que hi ha botigues que fraccionen els cobraments entre 30 i 60 euros en dos per tal d’estalviar-se la comissió. Així ho assegura Miralles, que hi afegeix que les comissions suposen “una cinquena part dels beneficis de les empreses”.

SENSE CONTACTE

Des de fa alguns mesos els andorrans tenen la possibilitat de pagar amb targeta d’una manera més ràpida. El sistema contactless, pensat especialment per abonar imports inferiors als 20 euros, permet pagar sense haver d’introduir cap número secret, només acostant la targeta al terminal de pagament virtual (TPV). Si bé és cert que es guanya en comoditat, molta gent mostra reticències pel que fa a la seguretat d’aquestes targetes.

I què hi ha del pagament amb el mòbil? Al Principat va ser Pyrénées el pioner a oferir els seus clients aquesta possibilitat. Fa quatre anys el centre comercial va estrenar una aplicació amb un sistema de codi de barres que permet als clients pagar apropant l’smartphone al datàfon. Un sistema, com explica Joaquim Serrahima, director de màrqueting de Pyrénées, molt simple i pràctic, i “tan segur com les targetes de banda magnètica”. Properament, a més, afirma que els clients podran rebre el tiquet de compra al mòbil en un màxim de dos minuts. Serrahima ho té clar, diu que “avui dia el mòbil és una peça més identificativa que el DNI, i si et deixes la cartera a casa potser no tornes, però si et deixes el mòbil sí”. És per això que per a Serrahima la tendència de pagaments en el futur “va per aquí”. Coincideix amb ell la presidenta de la cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Pilar Escalé, i Antoni Miralles. Ara per ara, però, cap entitat financera del Principat ofereix la possibilitat de pagar als seus clients amb el mòbil. Caldrà esperar.