A vista de dron

Les nevades intenses de les darreres setmanes amb imatges espectaculars gravades des del cel. El procés de construcció d’un edifici emblemàtic, el recorregut del Tour o el pas dels corredors de la Ultra Trail... tot a vista d’ocell. Cada dia són més els drons que solquen el cel, i molts ho fan amb finalitats comercials, especialment per captar fotos o vídeos des d’una perspectiva zenital privilegiada. Aquestes aeronaus no tripulades, pilotades per sistema remot, han anat guanyant terreny en els últims anys i sembla que han arribat per quedar-se. La generalització de l’ús d’aquests aparells fins i tot ha obligat el Govern a fixar unes regles del joc –no fa encara un any es va aprovar un reglament específic– en el moment en què s’ha vist com han deixat de ser una afició, com podia ser l’aeromodelisme, per convertir-se en eines tècnicament molt avançades que poden oferir serveis de tot tipus. Tot i que avui la majoria dels que es presenten a Andorra estan relacionats amb l’àmbit audiovisual, hi ha molt camp per córrer i la tecnologia permet usar-los per a tasques tan diverses com el transport, recerca de persones, vigilància de fronteres, control d’incendis forestals o recerques biològiques (per què no per col·laborar en el recompte d’isards i abaratir l’alt cost que suposa ara fer-ho amb helicòpter?).

Però tothom pot usar un dron i captar fotos aèries quan li vingui de gust? Està permès el sobrevol a qualsevol zona del país? I si algú és fotografiat des del cel mentre pren el sol a la piscina del seu jardí privat, hi té alguna cosa a dir? Tot plegat està previst per la llei i la utilització d’aquests vehicles no tripulats requereix unes normes com, per exemple, disposar d’una llicència per pilotar aparells d’un determinat pes i mida, haver de demanar autorització prèvia si es vol fer una sortida per gravar a l’espai aeri andorrà –està, però, prohibit sobrevolar cap edifici públic, com tampoc l’hospital o les ambaixades– i complir el que estableix la Llei de protecció de dades personals pel que fa a la privacitat. “Si un operador vol sobrevolar la meva piscina, posem per cas, cal que em demani permís i jo li he donar el meu consentiment”, exposa el director de l’Agència de Protecció de Dades, Joan Crespo.

“Era molt necessari tenir una base on treballar i, fins que no hi va haver el reglament, el vol era completament lliure fins al punt que, per exemple, podies trobar-te un dron a l’avinguda Meritxell sense que incomplís cap llei”, s’hi suma Guillem Santacreu, enginyer aeronàutic especialitzat en la reglamentació del sector i encarregat de redactar el reglament d’Andorra. Ell veu en els drons “possibilitats infinites”, tot i que evidencia que és una qüestió que queda en mans dels empresaris, en funció de la imaginació que hi posin. “Però en el context d’Andorra, i tal com tenim la reglamentació, que ara és una de les millors d’Europa perquè està molt actualitzada, no és complicat provar coses”, conclou. Així, comenta que no seria excessivament complex –caldria complir uns requisits tècnics i legals, és clar– muntar per exemple un carril ràpid de missatgeria entre Andorra la Vella i Sant Julià que sobrevolés el riu Valira.

Un dels primers empresaris que hi van veure un potencial clar va ser Jorge Sin, que ja fa gairebé un parell d’anys va engegar una empresa d’aerofilmació amb un dron petit, que ara ha evolucionat cap a un de gamma superior. “El mercat i la tecnologia es posaven a nivell d’usuari i m’hi vaig llançar”, recorda. Avui els seus principals clients són agències immobiliàries, productores de vídeo i les estacions d’esquí. Darrerament, també algun despatx d’arquitectura que necessitava imatges al moment real d’un terreny per avaluar les possibilitats de construir-hi. “l el bo del dron és que en uns minuts de vol es poden aconseguir moltes imatges, perquè abracen molt terreny”, diu.