Escolars ben alimentats

Amanida amb sardines de primer, fideus a la cassola de segon i un iogurt de postres. Risotto amb xampinyons per començar, pollastre amb herbes provençals per seguir i fruita. Aquests són dos exemples de menús que aquest mes els alumnes dels sistemes andorrà i espanyol han tingut algun dia al plat. Les opcions saludables, variades, que prioritzin el verd i redueixin al màxim els productes precuinats s’han imposat amb força a tots els menjadors escolars en un moment en què l’interès pel que mengem –i la voluntat de seguir uns hàbits alimentaris sans– ha anat en augment arreu. Productes com la quinoa, que per exemple ha anat introduint a poc a poc l’escola francesa d’Andor­ra la Vella, o carn i trumfes del país com les que s’ofereixen a l’andorrana, o els tallers per als pares amb una dietista que a principi de curs es proposen a les famílies de l’espanyola són la mostra que la consciència per l’alimentació saludable és una realitat.

Les opcions bio, que als països veïns han anat gua­-nyant pes en els darrers anys (a Catalunya, per exemple, hi ha una quarantena de centres que ofereixen àpats totalment ecològics amb aliments i tècniques culinàries específics, segons l’Associació de Menjadors Ecològics), però, encara no han arribat a Andorra. El preu n’és el principal escull, tal com exposen des de les diferents associacions de pares, que gestionen els menjadors de tot el país. “Nosaltres treballem amb grans quantitats i emprar, posem per cas, enciams ecològics és complicat. Però sempre que podem comprem carn del país, per exemple”, comenta la Lluïsa Farrero (Escola andorrana). “L’opció ecològica de moment no la podem aplicar perquè si comences a incrementar els preus no crec que als pares els sembli bé”, s’hi sumen des del María Moliner. Al centre francès d’Andorra la Vella, però, s’han posat en marxa per intentar que o a final d’aquest curs o a inici del vinent hi hagi una opció bio al cent per cent almenys un cop al mes. “Si es fes així no repercutiria en el preu final”, comenta Vicky Mar­rugat (escola francesa de la capital), que explica com de manera progressiva s’han anat incorporant productes bio com iogurts, o més cereals, als menús. “Quinoa o mill... però també veiem que als nens els costa i no sempre s’ho acaben menjant i cal trobar l’equilibri entre les opcions més bio i que els nens dinin, perquè hem de pensar que el dinar és un dels àpats més importants del dia”, conclou.

DILLUNS SENSE CARN

Han sentit a parlar del moviment dels dilluns sense carn? És una campanya internacional que anima la població a no consumir carn el primer dia de la setmana amb l’objectiu de millorar la salut i, alhora, ajudar el planeta i a la qual s’han adherit milions de persones d’arreu del món, entre les quals hi ha totes les escoles públiques de Los Angeles i l’Estat brasiler de Sao Paulo. Des de fa un parell de cursos també els alumnes de l’Escola andorrana, que els dilluns fan dia vegetarià. “Ens va semblar una opció interessant en un moment en què es diu que potser estem abusant massa de la carn”, argumenten.

Perquè, a banda que els infants s’alimentin correctament, també hi ha un important component educacional. Que coneguin els diferents aliments, gustos i textures i, sobretot, que mengin de tot. “L’alimentació a l’escola és molt important però només és una tercera part dels àpats de la setmana. A casa també cal seguir bons hàbits, tot i que hi ha pares que pensen que com que al col·le ja mengen bé i ja hi ha una vigilància d’un professional no cal parar tanta cura al vespre”, avisa Marta Pons, dietista que assessora diversos centres, que abracen un total uns 1.500 infants i joves. Rutines sanes a tothora, doncs.

El panga, retirat des de fa anys

El panga és una varietat de peix blanc, força econòmic, que ha tornat a estar en el punt de mira pels possibles efectes adversos que pot generar a la salut pels contaminants que hi ha a les zones on es cultiva (principalment al Mekong). Precisament aquests dubtes han dut les escoles dels tres sistemes educatius a retirar-lo, des de fa anys, dels seus menús.