L'autoestop 2.0

Cada cop és menys freqüent veure persones fent dit a la carretera, però fer autoestop no és història. És més, d’uns anys ençà va en augment. Això sí, el format és diferent: s’ha digitalitzat. Ja fa un temps que diverses plataformes permeten a conductors i passatgers posar-se en contacte per organitzar desplaçaments compartits. Una petita diferència amb l’autoestop de tota la vida és que, en aquest cas, les despeses es reparteixen i van a càrrec del conductor i del passatger.

L’Elisabeth fa uns quants mesos que ha començat a fer servir BlaBlaCar, el servei més popular per organitzar desplaçaments conjunts. Sempre fa el trajecte Andorra-Barcelona (o a la inversa) com a passatgera, en cotxes d’altres persones. “Trigues menys que amb bus i surt més barat. A més, gairebé sempre hi ha algú que ofereix el viatge en un horari que em va bé”, lloa. Andorra té les característiques ideals perquè aquest tipus d’economia col·laborativa funcioni. Per sortir del país el transport públic disponible és limitat. No hi ha alternatives a l’autobús, com podria ser el tren. Així, l’opció de compartir cotxe, encara que sigui amb desconeguts, es presenta com una alternativa viable i llaminera per a molts. Una de les raons és el preu, que segons els usuaris consultats, sempre és més econòmic que el bitllet de l’autobús cap a la mateixa destinació. Per exemple, només diumenge passat hi havia 94 conductors que s’oferien per fer el trajecte Barcelona (i àrea metropolitana) – Andorra. Hi havia multitud d’horaris disponibles a uns preus d’entre 12 i 20,50 euros per passatger (en concepte de despeses de trajecte, que és tal com està concebut el servei). El mateix dia, hi havia 59 conductors disposats a fer el viatge Tolosa-Andorra.

En Marc és usuari del servei des de l’octubre i fa de conductor. “Hi ha molta demanda. Només en una ocasió no he tingut cap passatger”, indica. “Em va molt bé per pagar les despeses que tinc quan baixo a Barcelona. Cobreixo justet el dineral que deixo en pàrquings”, explica.

I és segura la transacció econòmica? L’opinió dels usuaris consultats és que sí. En el cas de BlaBlaCar l’intercanvi de diners es fa a través de l’aplicació. El passatger fa el pagament a la plataforma abans de començar el viatge i quan aquest acaba i confirma que el conductor l’ha dut a bon port, el pilot rep els diners. “L’únic problema és que BlaBlaCar no ingressa a bancs andorrans i he de fer servir un compte espanyol dels meus pares”, detalla el Gabriel, que fa el paper de conductor des de fa un any quan ha de baixar a Barcelona.

Passar la frontera

Un dels problemes que presenta fer ús del cotxe compartit a Andorra és que en la majoria dels desplaçaments s’haurà de traspassar una frontera. Això augmenta les possibilitats que el vehicle rebi una inspecció. Segons la llei espanyola, el conductor és el responsable de tot l’equipatge que hi hagi dins del cotxe, sigui o no propietat del pilot. Per tant, si hi ha un equipatge il·legal, el propietari queda exposat encara que no sigui seu. Davant d’això, els usuaris consultats es mostren tranquils i confiats. “Vull pensar que la majoria té bona fe”, diu el Gabriel. “En cas que passés res, la culpa serà de l’altre, així que no em preocupa”, indica el Marc.

Sigui com sigui, els viatgers estan contents fent ús d’aquesta via i destaquen, per sobre de tot, les bones converses que sorgeixen durant els trajectes.

MÉS ENLLÀ DE BLABLACAR

El popular servei per compartir cotxe BlaBlaCar no és l’únic del mercat. L’empresa espanyola Amovens ofereix l’opció de compartir trajectes o de llogar vehicles entre particulars. Per llogar vehicles també hi ha les empreses Drivy o Socialcar, amb moltes autocaravanes disponibles.