Padrins a escena

Falten pocs minuts per a les quatre de la tarda de dilluns i un grup de vuit usuaris de L’espai de Crèdit Andorrà, a Escaldes-Engordany, es preparen per a una de les activitats setmanals que més els engresca: classes de teatre adreçades a la gent gran, una proposta que s’organitza amb èxit i sense interrupció des del 2008. Allà improvisen, assagen el paper de la propera obra que representaran (ara preparen Petons a gogo per a final de juny, que tracta els entrellats del teatre) i, sobretot, riuen i desconnecten moltíssim. Asseguren que és un moment per recarregar piles. “Els dilluns són un dia important perquè hi ha teatre! A les classes ens ho passem molt bé, és una estona molt bona”, descriu la Isabel Masdéu, que juntament amb la Montse Cayuela i la Lourdes Montanya han acudit a la sessió d’aquesta setmana, dirigida per l’actriu i professora Mercè Canals. La resta dels companys que completen l’elenc (Antònia Mandicó, Albert Sogas, Maria Pérez, Ricard Jiménez i Marià Estrada), per unes coses o altres, avui no han pogut venir.

Quins beneficis té una activitat com aquesta entre la gent gran (tots els participants al taller superen els 60 anys)?. A banda d’explotar la creativitat i l’expressió, és una bona raó per fer treballar la memòria, guanyar autoconfiança, ajudar a desinhibir-se i tenir més espontaneïtat, perdre la vergonya (qui en tingui) i mantenir actius els que el practiquen. “El nostre inconvenient és que ja som una mica grans i la memòria de vegades ens falla..!”, riuen, mentre recorden alguns dels moments còmics viscuts durant les representacions enfront del públic. Lapses i algun oblit que han provocat les rialles tant dels actors com dels assistents. “Quan se’ls oblida alguna cosa improvisen bastant... un any es van saltar una part de l’obra! Però jo, un cop són a l’escenari, ja no hi puc fer res!”, exposa divertida la Mercè Canals. Des del curs passat, però, es va incorporar un apuntador el dia de l’espectacle per donar un cop de mà en cas que algun actor perdés el fil o hagués oblidat el que havia de dir. “A la de l’estiu passat crec que sense apuntador ningú no hauria entès gaire de l’obra!”, bromegen la Montse i la Lourdes.

I és que, a banda de la memòria, els nervis tampoc són bons companys i en més d’una ocasió han jugat una mala passada. Les actrius que hi ha avui a classe reconeixen que les hores prèvies a l’estrena, el rum-rum a la panxa és constant. “Ui... el dia anterior plegaries dels nervis! Però la sensació de sortir a l’escenari és indescriptible”, reconeix la Isabel. Però, alhora, hi apunta la Montse, s’aferren a la confiança que durant el curs i en el moment de la veritat, quan s’ha de representar la peça, els dona la Mercè. “I també el moment dels aplaudiments del públic és molt gratificant, és molt especial”, hi afegeix.

La professora del taller, que treballa amb aficionats al teatre de totes les edats, assegura que “cada generació t’aporta unes coses diferents” i que, en el cas de la gent gran, suma sobretot la manera com encaren les situacions, amb més calma, “i les vivències que aporten”.

Ara només queda fer colzes i polir la interpretació. Els petons i l’humor que preparen els veurà el públic al juny.

Què és la teatreteràpia?

El teatre, a banda del seu vessant artístic i creatiu, també es pot emprar com a via pedagògica i terapèutica en persones de perfils diversos. La teatreteràpia, que va néixer a primers dels anys 60, es basa en això: aplicar les tècniques escèniques, com l’expressió corporal, la mímica i el moviment, en la intervenció psicoterapèutica.