'Nesting': el plaer de quedar-se a casa

D’una activitat que semblava poc recomanable a una proposta que és tendència. Quedar-se a casa i no sortir en tot el cap de setmana és el que proposa el nesting, la nova moda que ha fet bullir les xarxes socials les darreres setmanes. El nom prové de l’anglès nest, és a dir, niu. I no és que promogui no fer absolutament res, sinó que es proposa estar a casa per gaudir dels petits plaers: estar amb un mateix, practicar hobbies com la pastisseria o la jardineria o fins i tot aprofitar i fer una marató de capítols de la sèrie preferida. Els experts que el defensen asseguren que ajuda a rebaixar ansietat i estrès, o a gaudir del famós me time, el temps per a un mateix lluny de les exigències de la societat en el dia a dia.

Però és recomanable recloure’s a casa d’aquesta manera? “No és bo ni dolent. El que no es pot fer és agafar posicions taxatives”, assegura el psicòleg Marc Corral, de la consulta NIVI. “Un mateix és qui ha de valorar què li és més gratificant”, exposa. En una línia similar es posiciona Mariona Buxó, psicòloga i codirectora de PsicoB, que remarca que “cap extrem és bo. Ni l’excessiva projecció cap a fora, la hiperactivitat contínua o la fòbia que genera a moltes persones perdre’s un esdeveniment social, ni quedar-se tot el cap de setmana a casa amb les teves coses i no voler saber res dels altres”.

La clau és, doncs, saber trobar l’equilibri. “Per tenir un estat emocional satisfactori al final del dia, la balança de les conductes agradables o reforçants ha de pesar més que la de les desagradables”, apunta Corral, que destaca que, “de fet, quan millor estat emocional tenim sol ser durant els dies no laborables perquè hi ha absència de conductes no reforçants i augmenten les reforçants. És a dir, no ens imposen coses, sinó que fem el que volem”. Buxó remarca que “el cap de setmana o les vacances és l’únic moment que tenim per gaudir del nostre temps lliure i és vital saber gaudir d’aquest moment de descans per ocupar-nos de la nostra salut i el nostre benestar. No som màquines i passar-se el dia fent activitats fora de casa també és esgotador. Hem d’aprendre a trobar moments per desconnectar”. Així, insisteix que un nesting “ben entès ens permet trobar moments per a nosaltres mateixos. Ens ha de poder servir per connectar amb nosaltres mateixos, analitzar com ens sentim, fer una aturada al ritme frenètic diari en el qual vivim i fins i tot no tenir por a avorrir-nos, intentar conèixer-nos a nosaltres mateixos, etcètera”.

Corral també alerta, però, que quedar-se a casa pot fer disminuir el contacte social. “Tenim les xarxes socials, però no són el més reforçant. Després d’unes hores gratificants, la felicitat baixa de seguida quan parem. Per això és millor fer activitats de caràcter social però que tinguin significat”, assegura. En el fons, admet Buxó, el nesting esdevé “una moda que prova de posar nom a hàbits que tots fem sense saber”.

Seligman i la positivitat

Corral destaca les investigacions fetes pel psicòleg nord-americà Martin Seligman, que aposta per la psicologia positiva. Així, destaca diverses claus que ajuden a assolir la felicitat: les emocions positives, el compromís (capacitat d’involucrar-te en les accions del dia a dia encara que siguin poc plaents), el contacte social (les bones relacions són fonamentals per al nostre benestar), el significat (pertànyer a quelcom més gran que nosaltres mateixos és un pas cap al benestar) i les fites (sentir que pots fer les coses).