L'infart quan té nom de dona

Ha patit un infart. Potser els haurà passat que en escoltar aquesta frase automàticament el seu cervell ha recreat la imatge d’un home. Amb algunes diferències, malauradament, però, els atacs de cor també són cosa de dones.

“En números absoluts l’afectació és la mateixa”, afirma el cardiòleg Ricard Ballester. El que sí que canvia, explica, és la franja d’edat a què s’acostuma a patir l’infart, més tardana en la població femenina. “En homes a partir dels 40 anys ja hi comença a haver-ne, mentre que en les dones quan tenen la menstruació la incidència és baixíssima”, assegura.

La menopausa és doncs, un moment clau per a la salut cardiovascular de la dona, ja que a partir d’aquell moment es comença a produir un descens dels estrògens, les hormones femenines, i els nivells de colesterol es poden disparar. “Als cinc anys de perdre la regla ja no tenen protecció hormonal i les xifres d’infarts s’igualen a les dels homes”, assenyala Ballester.

Els infarts en les dones sembla que no només augmenten amb l’edat, sinó que també ho han fet en les darreres dècades. Aquesta és la percepció del cardiòleg Antoni Tenreiro, que aporta dades d’un dels països veïns: “a França els infarts en dones de menys de seixanta anys s’han multiplicat per tres els últims quinze anys”. El factor explicatiu podria ser el tabac, ja que “ara les dones fumen més que abans”. De fet, segons comenta Tenreiro, el 60% dels infarts en dones en aquest país són degut al tabac.

SÍMPTOMES ATÍPICS

De la mateixa manera que dèiem abans que els infarts s’associen més als homes, sovint també es vinculen a un únic símptoma: un dolor intens al pit que irradia als braços i produeix sudoració. Aquest és el senyal d’infart clàssic, el més comú. No obstant, com afirmen els doctors, les dones no sempre experimenten mal de pit quan els ve un infart. “Poden presentar palpitacions, falta d’aire, marejos, vinculats a un gran cansament”, apunta el doctor Tenreiro, que també menciona els signes digestius com les nàusees, els vòmits i el dolor a la part alta de l’estómac. Quan una presenta aquests símptomes, cal que faci una consulta mèdica d’urgència al més aviat possible, ja que detectar un infart a temps pot salvar-li la vida. La detecció ràpida resulta vital, però sovint no és fàcil, i és que en tractar-se de símptomes menys evidents i atribuïbles sovint a altres problemes, ja siguin digestius o fins i tot d’ansietat o estrès, les dones poden tenir dificultats a l’hora d’identificar amb claredat els indicis d’infart. “Tradicionalment el diagnòstic d’infart en dones ha estat menys efectiu”, exposa el doctor Ballester, que també indica que ara això “s’està igualant”.

La detecció de l’infart és fonamental, i ho és també la prevenció. Per això, tant Ballester com Tenreiro recomanen no fumar, fer activitat física, i portar una alimentació equilibrada. Gestionar bé l’estrès, afegeix Tenreiro, també és important.

“Pensàvem que era asma”

Ho recorda perfectament, era el 21 de novembre del 2015. La Maria, veïna d’Andorra la Vella, tenia 56 anys i estava a casa preparant el dinar i jugant amb la neta quan, de sobte, va començar a tossir. “No m’entrava l’aire”, explica. En aquell moment, “ens pensàvem que era asma o al·lèrgia, tot i que vaig advertir la meva filla que creia que el cor se m’estava danyant”. Va ser precisament ella qui va trucar a l’ambulància quan la seva mare va perdre la consciència. “Van estar dues hores reanimant-me, ho van agafar just a temps”, comenta la Maria. El que va patir aquesta andorrana rep el nom de Tako-Tsubo, una mena d’infart que es produeix per un augment de les hormones de l’estrès. “Jo sempre he estat una persona molt nerviosa, amb ansietat, i també fumadora”, diu. Afortunadament, ara, un any i mig després, assegura que es troba “fantàsticament”.