Un dolç enemic: el sucre

A principi d’aquest mes ha entrat en vigor a Catalunya l’impost sobre les begudes ensucrades. La mesura ha fet saltar els preus d’aquests productes, però també la polèmica, ja que són molts els que al darrere hi veuen un mer afany recaptatori. Sigui com sigui, resulta innegable que el sucre s’ha tornat a situar en el punt de mira. En quins aliments el trobem? És realment tan dolent? Com ens afecta el seu consum? Quines són les alternatives?

“El problema del sucre és l’excés, n’abusem.” Així de contundent es mostra la dietista Berta Jiménez, que afirma que el 75% del sucre que consumim és invisible. No resulta estrany, perquè el trobem gairebé a tot arreu: a les llaminadures, a les begudes refrescants, a la brioixeria, als cereals d’esmorzar... Fins i tot, a productes salats com les conserves, les salses o els embotits. També hi ha un altre sucre, el que està present de forma natural als aliments, com la fructosa, a la fruita, o la lactosa, a la llet. Però tot i que d’aquest últim tampoc hauríem d’abusar-ne, ni de bon tros preocupa tant.

Parlem doncs, del que s’erigeix com a l’enemic a combatre: el sucre blanc. “És un aliment que no alimenta”, assegura l’endocrinòloga Elisabet Juncà. Jiménez hi coincideix i explica que no només no aporta cap nutrient, sinó que “ens en roba del nostre propi cos per poder ser metabolitzat, el que provoca una desmineralització”. En efecte, el sucre blanc perjudica la salut. “Podríem dir que és tòxic”, afirma Juncà. La doctora destaca que “és un dels impulsors d’una de les epidèmies del nostre segle, la síndrome metabòlica”. Com explica, es tracta d’una resistència a la insulina que és estimulada pel sucre i que es troba en la base de l’obesitat, la diabetis tipus 2 i la hipertensió. Com apunta Jiménez, a més, el consum de sucre està relacionat amb problemes de fetge gras, càncer, hiperactivitat infantil, càndides i debilitació del sistema immunitari.

Evidentment, una cosa és l’ús i l’altra l’abús. I això Jiménez ho deixa clar: “per una mica de sucre dins d’una dieta equilibrada no passa res”. Però, quant és una mica? Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hauríem de consumir un màxim de 25 grams al dia, uns sis terrosos.

Juncà ressalta que “l’ideal és no prendre’n”, però també és conscient que “això no és fàcil”. Com a alternativa, proposa, per exemple, el xarop d’atzavara, les melasses, i l’estèvia, un edulcorant natural. D’aquest Jiménez diu que “no sols no aporta calories ni càries, sinó que ajuda a regular els nivells de sucre a la sang”. I el sucre morè? “És sucre blanc però menys refinat”, explica la dietista, que afirma que tampoc conté vitamines ni minerals. “El sucre de canya integral, de canyella o raspadura és millor, ja que sí que en conserva”, assenyala.

Pel que fa als edulcorants artificials com l’aspartam o la sacarina, ambdues expertes en desaconsellen el consum.