Quadres humans

Fa poc temps que en sentim a parlar, però el cert és que el body painting és una pràctica que existeix des de l’antiguitat. Aleshores, els homes i dones aplicaven pigments sobre el seu cos per afirmar la seva identitat, expressar l’entrada a un nou estat o grup social, o durant les cerimònies i rituals. Encara avui algunes tribus i cultures utilitzen la pintura corporal amb freqüència. És el cas, per exemple, de les dones de països com l’Índia o el Marroc, que decoren les seves mans i peus amb henna amb motiu de celebracions religioses o casaments.

En les societats occidentals, però, el concepte body painting és un altre: es tracta d’una forma d’art i la finalitat és bàsicament lúdica i decorativa. Cada vegada més persones recorren a artistes perquè els converteixin en una mena de llenços humans, per diversió, o per simplement fer alguna cosa diferent. També al Principat. Aquí, des de fa poc, i juntament amb el fotògraf Jordi Pujol, l’artista Anthony Mendoza ha engegat un projecte vinculat al body painting. Mendoza pinta amb un aerògraf –un dispositiu d’aire comprimit amb el qual es projecta pintura– els cossos dels models i Pujol fa després una fotografia artística.

Tot va començar, diu Mendoza, “quan pensàvem a aplicar l’aerografia a la fotografia, i jo vaig dir ‘per què no ho fem directament a la pell?’” Dit i fet. Ara estan en fase d’experimentació –i per això no cobren res– però ja són moltes les noies i nois que han posat a disposició de Mendoza la seva pell. La primera a fer-ho va ser la Verónica Castro, que va optar per un estil d’índia amb tatuatges de flors. “Volia simbolitzar la part humana i de la naturalesa, una dona sensible però guerrera”, assenyala.

PANXES EMBARASSADES

Entre els que ho han provat, però, destaquen sobretot les dones embarassades, que recorren a aquesta tècnica per tenir un record original de l’etapa que travessen. Decoren les seves panxes amb emoticones, llaços, llunes, i fins i tot ecografies. En el cas de l’Eva Moreno, embarassada en aquell moment de 34 setmanes, el dibuix va ser una cara amb bigoti. “Va donar molt joc, primer no tenia nas, després li vam afegir... m’ho vaig passar genial”, afirma Moreno. Tant li va agradar l’experiència que una vegada acabada la sessió fotogràfica, va decidir marxar de l’estudi amb la panxa pintada. “La volia portar a casa perquè ho veiés la família, i la veritat és que vam riure molt”, assegura. Després, va arribar l’ineludible moment d’agafar les tovalloletes i esborrar la cara. “Em va fer molta pena”, assenyala. Per sort, sempre que vulgui tornar a veure aquells ulls i bigoti sols haurà d’agafar el book amb les fotos.

A banda d’embarassades, Mendoza també ha pintat, per exemple, un grup de noies que van fer una festa i volien lluir la màscara de la pel·lícula Cinquanta ombres de Grey, o a homes.

FORA COMPLEXOS

La gent acut al body painting per divertir-se i tenir un record, i alguns acaben fent una mena de teràpia, perquè redescobreixen i valoren la bellesa del seu cos. Aquest, de fet, és l’objectiu de Mendoza, “potenciar la bellesa de les persones, que no tinguin complexos i que si abans es queixaven de la panxa ara vegin que també pot ser molt bonica”.

El camí per treure els complexos de la societat, però, encara és llarg. I la primera prova és que molts es deixen pintar la cara o la panxa, però ben pocs s’atreveixen a despullar-se del tot per amor a l’art.