Dormir bé per viure millor

Dormir s’ha considerat durant segles una funció fisiològica passiva, com una desconnexió del cervell, necessària però infravalorada. A dia d’avui, però, s’ha constatat que el son té un paper vital en la bona salut i el benestar durant tota la vida, tant en l’aspecte psíquic com físic. “Dormir és el més important que fem al llarg de la nostra vida”, assegura el doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son.

En aquest sentit remarca que “dormir malament és un símptoma i cal veure d’on ve”. Actualment es coneixen més de 40 causes diferents que provoquen mal dormir, però “la causa més important que afecta el 30% de la població de tot el món és el cúmul de tensió, estrès i angoixa durant tot el dia”, detalla Estivill. I què cal fer per posar-hi remei? “El son s’ha de preparar. Dues hores abans d’anar a dormir és imprescindible apagar el mòbil, tancar ordinadors... hem de desconnectar. Si no el cervell no respon i ens costa dormir”, exposa el doctor.

El naturista Joan Amigó també hi afegeix algun altre consell: “no hauríem de sopar massa ni massa tard. El sopar hauria de ser l’àpat més petit del dia i en general ho fem al revés. Llavors no païm bé i ens genera malestar. De fet, encara que dormim, no és beneficiós per a la salut. Amigó també recomana una mica de lectura en família i una dutxa d’aigua calenta, “perquè ajuda a relaxar-se. En canvi, al matí hauria de ser més aviat freda perquè així t’estimula”.

Ara bé, Estivill també apunta que l’activitat que es faci per desconnectar no hauria de tenir res a veure amb la feina del dia a dia. “Si ets periodista millor que no et posis a llegir, perquè ho faràs amb mirada crítica i no desconnectes”, afirma.

El què està demostrat és que no dormir ens perjudica, i molt, l’endemà. Les conseqüències són psicològiques (tendència a la tristor, decaïment, falta de concentració, irritabilitat...) i físiques (es tendeix a l’obesitat perquè el metabolisme no crema igual i el sistema immunològic també es veu afectat i existeix major propensió a estar malalts.

Tant Amigó com Estivill coincideixen a indicar que en funció de l’edat cal dormir més o menys hores. El doctor remarca que “el son és un taller de restauració i reparació d’allò que hem fet durant el dia”. D’aquesta manera, un infant que té molta activitat hauria de dormir unes 11 hores, els adolescents unes 9, els adults 8 hores i a partir dels 65 anys amb 6 hores n’hi ha prou. “Hi ha qui pensa que la son es pot recuperar durant el cap de setmana, però no és així”, exposa l’especialista en medicina del son. Si es dormen les hores que toquen és més fàcil evitar aquells “cinc minuts més!” de quan sona el despertador al matí. “Això només es fa quan es va curt de son. A l’estiu, per exemple, que podem dormir i no tenim hora fixa de llevar-nos ens despertem sols amb aquella sensació tan agradable que és el que hauria de passar cada dia si dormíssim les hores necessàries”, assegura Estivill. I no fer el ronso al matí també ajuda a engegar bé el dia, sobretot si s’aconsegueix fixar una rutina amb unes hores clares per anar a dormir i llevar-se. “Les rutines són bàsiques perquè la son aparegui de forma natural i sigui, sobretot, reparadora”, manifesta el doctor.

Ara bé, també és cert que no sempre que es dorm es descansa. “Si tenim algú al costat que ronca, algú que té tos, que es mou, fa massa fred o massa calor, els sorolls, etcètera, son circumstàncies que fan que no dormim profundament i llavors l’endemà ens despertem amb la sensació de no haver descansat”, remarca l’especialista.

Amigó, però, també recomana no preocupar-se en excés si no es pot dormir. “A mi a vegades em passa. Doncs em llevo i llegeixo, fins que em torna a agafar son. La vida l’hem d’acceptar tal com ve i no fer-ne un problema”, destaca. I hi afegeix: “A la vida es poden perdre diners perquè els podem recuperar, però el temps no es recupera. Així que no es pot perdre temps amb coses que no valen la pena”.

Més enllà de dormir les hores que toquen, que costi més o menys llevar-se al matí també té un component genètic. Hi ha persones que tenen més tendència a ser nocturnes i altres diürnes. D’aquesta manera, qui és diürn, a les 6-7 del matí es llevarà i de seguida estarà connectat, podrà fer coses i estarà content. En canvi, a les 10 de la nit ja estarà mort i no li vindrà de gust sortir. D’altra banda, hi ha qui està molt bé a última hora de la nit, però no se’ls pot dir res al matí. “Són maneres de fer normals, són trets de personalitat”, diu Estivill.

CAL SABER: Migdiada, sí, però 20 minuts

El doctor Estivill explica que vuit hores després de llevar-se està comprovat que el cervell té una petita necessitat de son. Tothom la pot cobrir fent migdiada, però amb una durada d’uns 20 minuts. “Així el son és superficial i ens despertem bé”, afirma. A més, diu que qui fa migdiada té millor rendiment físic i intel·lectual.