Sobreviure a l'estiu en parella

L’estiu és sinònim de sol, relax, oci... una equació de felicitat que, quan parlem de parelles, pot acabar convertint-se en la fórmula perfecta per a una ruptura. Només cal veure dades com ara que una de cada tres separacions té lloc durant l’època estival.

Quan arriba el setembre, les visites als advocats matrimonialistes augmenten, i també als psicòlegs. Ho constata l’Ana Trillo, terapeuta de parella i família. “És com l’1 de gener, que tothom vol anar al gimnàs”, comenta. En aquest cas, però, l’operació és bastant més complicada, i no sempre té el resultat desitjat. “Són parelles que ho volen intentar una última vegada i hi ha de tot, les que s’acaben separant i les que es tornen a enamorar”, afirma Trillo.

Però, què té l’estiu per trencar tantes parelles? I el més important, què és el que podem fer per evitar acabar les vacances solters? Anem a pams. El primer que vol deixar clar Trillo és que no “es tracta de l’estiu en si, sinó de les vacances, on “succeeixen més coses i es passa temps suficient com perquè un es replantegi certes qüestions”. El temps és, de fet, la clau. “Durant l’any, amb la rutina del dia a dia, no tenim moments per pensar ‘sóc feliç?’ ‘conec la meva parella?’, i tot això apareix a l’estiu”, diu la terapeuta. Un període, a més, on la convivència acostuma a ser intensa, les 24 hores, fet que “obliga a les parelles a comunicar-se, a decidir conjuntament què fer, on anar,etcètera”. Tot això, és clar, pot generar estrès.

Trillo ressalta també que a les vacances els pactes inconscients de les parelles, sobretot de les que tenen fills, es dilueixen. Posa un exemple: “Un matrimoni que durant l’any un treballa i l’altre s’ocupa dels nens, a l’estiu els dos estan de vacances i qui normalment se’n cuida més dels fills pot dir en algun moment ‘és que jo també vull dormir, sempre he d’estar jo a sobre dels nens.” Es comença per coses com aquesta i al final a un li acaba molestant tot del seu company o companya, “que estigui al teu costat, que rigui, que deixi pèls a la dutxa...”. Això últim, per exemple, són detalls dels quals en el dia a dia no ens adonem i que a l’estiu ho veiem al 200%, s’amplien”, diu la terapeuta.

La terapeuta assegura que “moltes parelles que es creuen que són la família perfecta, que no tenen problemes, a l’estiu es topen amb la realitat”. D’altra banda, hi ha aquelles que estan malament i que confien que anant de vacances tot se solucionarà. S’equivoquen. “Canviar d’escenari no arregla les coses, pot ajudar, però potser dos dies”, afirma la terapeuta. Si no es vol caure en la frustració i en la decepció, convé, per tant, no idealitzar les vacances.

En efecte, evitar crear-se expectatives és un dels consells que dona Trillo a les parelles perquè l’estiu no els passi més factura del compte. Un altre aspecte important que destaca és la planificació, ja que improvisar pot posar en safata l’aparició de baralles: “cal acordar abans quants diners ens gastarem, on anirem, quines activitats farem..., com quan marxes de viatge amb els amics.” Aquelles famílies sense una motxilla de problemes a les espatlles, però, afirma que “poden anar més a l’aventura”.

Els pactes sobre quin rol ha de tenir cadascú, el repartiment de tasques, i la comunicació, diu Trillo, són primordials. Com també explica que són necessaris els espais d’intimitat de parella, sense fills, i els moments en solitari, amb un mateix. I matisa: “a l’estiu, i tot l’any”. En aquest sentit, la terapeuta assenyala que els aspectes de les relacions s’han d’anar treballant de manera constant, ja que en l’àmbit de parella els esprints de l’operació biquini no funcionen. Ja ho diu la dita popular: una flor no fa estiu.

Amb nens, més vulnerables

La terapeuta Ana Trillo assegura que les parelles amb fills són les que més tallen a l’estiu. “Són parelles que tenen una motxilla i que durant tot l’any cadascú fa la seva”, explica. En les parelles sense nens, en canvi, “el dia a dia és més similar”, i no noten tant els efectes de les vacances.

Viatjar en família, un risc

La terapeuta Ana Trillo comenta que moltes parelles comparteixen les vacances amb familiars i que això sovint és una font de discussions i conflictes. “Passa moltíssim, la sogra per exemple, que es posa en la relació, en com han d’educar els fills”, assegura. La solució, diu, no és deixar de compartir les vacances, perquè “la família és important”, sinó “marcar uns límits”, no només a l’estiu, sempre.