Anticipar-se a la tornada a l'escola

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Podem dir que la síndrome postvacacional no és només cosa d’adults. Per a molts nens i joves la tornada a l’escola és un dels moments crucials de l’any, una època en què hem d’estar atents a les seves evolucions i vetllar perquè no s’angoixin o caiguin en la desmotivació. Els nervis propis de canviar de curs, la tornada a la rutina i també els reptes que proposa una nova etapa escolar poden provocar reaccions no desitjades entre els estudiants.

És evident que l’estiu és una època de disbauxa i els nens i joves, per norma general, deixen de complir uns horaris fixos. Això propicia que canviïn els hàbits i la planificació, fent més difícil la propera tornada a l’escola.

La psicòloga Tània Albino explica que “la tornada a l’escola pot generar angoixa i estrès, això pot comportar canvis en el comportament dels nens, que poden estar més sensibles o reactius”. En aquest sentit, segons la pedagoga Laura Boixadera, l’organització és molt important per combatre aquests factors i garantir una millor adaptació a tot el que implica la tornada a l’escola. Aquesta comença pels mateixos pares. “Unes setmanes abans de començar el curs hem d’anar tornant progressivament als horaris normals. Anar a dormir més aviat, llevar-los més d’hora, fer els àpats quan cal”, comenta Boixadera, que també destaca que l’ajuda de la família davant aquest moment de l’any és crucial. Moltes vegades els estudiants poden no voler tornar a l’escola perquè en tenen una visió negativa, passen d’uns mesos de plena llibertat a una època en què la tenen molt limitada, canviant els jocs i els moments a l’aire lliure per la disciplina, els estudis, els deures i els extraescolars. En aquest punt és important que “els pares reforcin els missatges positius respecte a l’escola. El retrobament amb amics, el fet d’aprendre coses noves o tenir experiències diferents són punts en què els pares es poden agafar per donar-los missatges de positivitat i ajudar-los a superar aquest moment”, diu Boixadera. Tània Albino reforça aquesta teoria i emplaça els pares a “escoltar i comprendre el que diuen els nens en cas que es queixin de l’escola. És important fer-los saber que hi som presents i que els fem costat, que ens poden explicar els problemes que tinguin i que poden confiar en nosaltres”.

En el cas que els nens segueixin mostrant apatia i no tinguin ganes d’anar a l’escola, Albino torna a fer èmfasi en el paper dels pares per canviar-ho. “Hem de parlar amb ells, intentar motivar-los, comprendre les raons per les quals han adoptat aquesta actitud i sobretot tenir paciència, perquè potser és una fase passatgera i és un pas necessari perquè s’adaptin correctament”.

Òbviament cada cas és diferent i la personalitat dels afectats no és homogènia. En molts casos, els pedagogs i els psicòlegs coincideixen que hi ha factors que no podem controlar, que són difícils de detectar i que afecten de manera directa el comportament dels nens i joves. Qualsevol conflicte que hagin pogut patir a l’escola i els hagi fet perdre confiança, el bullying per part d’altres companys o l’aïllament i manca de socialització són situacions que poden canviar radicalment el comportament dels joves. En aquests casos, i tenint en compte que les mateixes situacions no els afecten a tots de la mateixa manera, recomanen posar-se en mans de professionals.

Eliminem moments d’estrès

És molt important per a una bona tornada a l’escola que els pares es planifiquin bé. No es poden generar moments d’estrès. Tenir tot el material amb antelació és important perquè al nen no li falti res els primers dies i no se senti diferent als companys. Tampoc hem d’anar tard, sobretot els primers dies, per no generar moments de tensió al matí abans d’entrar a classe.

tracking