Andorra de souvenir

Moneders, imants, postals, tasses, plats, didals, gots de xupito, samarretes, gorres, pitets, draps de cuina, bolígrafs, braçalets, ventalls, pins, bosses… i així podríem continuar amb un llarg etcètera d’objectes variats que es poden trobar a les botigues de records del país. Perquè sí!, el souvenir encara triomfa entre els turistes.

Alguns botiguers especialitzats, com la Lourdes Asensio, de Casa Simonet, asseguren que les vendes es mantenen intactes. D’altres, com la Maria Valiño, de la botiga El Matiner, apunten que les vendes “han baixat. Fa molts anys que soc aquí i abans es treballava molt més. Tot i que és veritat que ara hi ha moltes més botigues que venen records”. Ara bé, què demanen els turistes? Visitem el basar Bon Dia i la propietària de l’establiment, Daniela Boyer, explica que “el que més es ven són els imants i les postals”, i que sobretot la gent demana que hi hagi la imatge de la verge de Meritxell o coses amb fotografies de monuments del país. I, és clar, a les lleixes dedicades als records no hi falta de res: plats de diferents mides amb l’escut d’Andorra, campanes amb imatges de monuments, figures de la verge de Meritxell o tasses amb el lema universal I love Andor­ra, que cada país es personalitza en tot tipus d’objectes que serveixen de record.

Seguim l’excursió fins a l’establiment El Matiner. Una botiga petita on no hi ha cap racó buit. Tot són objectes de record. A l’entrada hi predominen les samarretes amb el nom d’Andorra, dibuixos i colors diversos; gorres, imants de tot tipus (des d’un en forma de bota d’esquí fins al santuari de Meritxell o quelcom tan curiós i poc significatiu del país com pot ser una marieta gegant amb potes mòbils amb el nom d’Andorra). Crida l’atenció, en una lleixa, una gran guardiola en forma de porc, pintada de tots colors i també amb el nom del país. És tan gran la varietat que ni la propietària del comerç és capaç de dir-nos tot el que té. És qüestió de mirar i remenar fins trobar allò que li faci més gràcia al visitant per endur-s’ho cap a casa i que li permeti recordar una setmana de vacances que va fer, per exemple, l’estiu del 2017, a Andorra. És clar que l’objecte serà més significatiu o menys, els autòctons l’identificaran més o menys amb el Principat, però al final els turistes el compren. I això és el que compta.

El recorregut l’acabem a Casa Simonet, al nucli històric de la capital. “Les postals són el que més es ven. També les banderes d’Andorra, sobretot les petites. I els imants i els didals són l’altre objecte estrella”, detalla la Lourdes, mentre afegeix que en el seu cas han volgut fer un petit gir entre els objectes que venen. “Hem volgut potenciar els productes d’aquí com a souvenir. La ratassia, el nèctum, productes de xarcuteria, licors destil·lats aquí… són coses que hi ha turistes a qui els agrada perquè s’ho poden emportar i compartir-ho amb amics o familiars”, afirma. I d’aquesta manera també s’aconsegueix donar una alternativa als souvenirs més clàssics i que es repeteixen arreu del món. Una aposta perquè el turista marxi amb quelcom realment andor­rà i que reflecteix la cultura d’aquí.

Asensio explica que es fa difícil oferir un perfil del comprador de records, però que, per exemple, els russos són els que adquireixen més plats. Però, per exemple, fa uns dies, una parella va endur-se 30 bolígrafs per repartir-los entre la família.

Malgrat que asseguren que mai s’han trobat ningú que demanés algun record més propi d’Espanya, ni cap objecte estrany, sí que admeten que “molta gent no entén que sigui un país. Saben que són a Andorra però encara n’hi ha molts que es pensen que forma part d’Espanya”, comenta la Lourdes.

Els records oficials

A l’oficina de Turisme de la Rotonda els visitants hi poden trobar records molt diferents, explica una de les caps, Meri Riba: “Tot allò que porti la marca oficial d’Andor­ra [clauers, adhesius, imants o pins]”, a més de llibres i productes oficials com un mallot de ciclista. També productes autòctons.