Extraescolars per triar i remenar

17 hores. Sona la campana. Molts nens i nenes surten de classe i amb la motxilla a l’esquena es dirigeixen a fer l’activitat extraescolar de torn. Bàsquet, futbol, música, kung-fu, teatre, dansa, escacs... Fins i tot hi ha els que ara assistiran a meditació i filosofia.

L’oferta de les extraescolars cada vegada és més àmplia i variada. I, com afirma el professor del departament de pedagogia aplicada de la UAB Xavier Gimeno, la demanda també ha anat canviant. “Abans els pares apuntaven els fills a informàtica i anglès perquè a l’escola no en feien, i ara que ja s’han introduït a les aules els apunten a xinès o a alemany, per preparar-los per a la vida laboral”, assegura. També, diu, hi ha un nombre creixent de pares i mares que consideren que els nens necessiten altres coses que potser no són tan “productives” com, per exemple, la meditació o la filosofia.

Françoise Lahouille forma part d’aquest grup de gent que considera que més enllà dels esports i de les activitats acadèmiques els nens necessiten treballar les emocions i el pensament crític. És per això que aquest curs impartirà el taller Aprenentatge de les emocions, ajuda a la meditació, i introducció a la filosofia a La Capsa, a Ordino. Allà, amb la meditació de consciència plena, els nens i les nenes “aprendran a respirar, a observar els seus pensaments i emocions, i a posar l’atenció de manera voluntària dins seu en el moment present”, comenta Lahouille. La infermera explica que també portaran a terme discussions filosòfiques i reflexionaran sobre aspectes com la vida o la mort. L’objectiu de tot plegat? “Que els nens estiguin menys estressats i que sàpiguen identificar les seves emocions i què fer amb elles per tal de poder controlar la seva impulsivitat i ser més pacífics”, assenyala Lahouille.

Sigui filosofia, violí o futbol, són necessàries les activitats extraescolars? Gimeno confessa que no n’és gaire partidari si l’escola està en sintonia amb les necessitats dels nens. El problema, però, és que, com ressalta, sovint apuntar el nen o nena a ballet o a violoncel respon a la necessitat dels pares, que han de fer compatibles els horaris dels nens amb les seves jornades laborals. “Una pregunta habitual és on col·loco el nen quan acaba l’escola”, apunta.

També és freqüent trobar-se amb pares que projecten els seus anhels personals en les activitats extraescolars dels seus fills (“com que a mi m’hauria agradat tocar el piano l’hi apunto perquè aprengui aquest instrument”, “com que a mi formar part d’una coral em va anar tan bé que ell també ho faci”...) “Fem portar als nens motxilles que no els cor­responen”, destaca Gimeno.

El psicòleg i pedagog fa dues recomanacions als pares: “Que escoltin els fills i que tinguin clar que una cosa és el que demanen i l’altra allò que necessiten.” I posa un exemple: “Si un nen diu que vol apuntar-se a futbol perquè els amics també en fan, el que necessita aleshores és estar amb ells i el que podem fer és convidar-los més a casa.” Per il·lustrar la importància d’atendre les necessitats dels fills, Gimeno relata, a més, un cas real: “Uns pares apunten a anglès el seu fill adolescent i descobreixen que no assisteix a classe i que se’n va a la biblioteca a llegir. En comptes d’anglès, a aquest noi se li hauria de proposar, per exemple, anar a un club de lectura, on es pugui relacionar també amb altres nanos de la seva edat.” Segons l’expert, per tant, l’elecció de l’activitat extraescolar s’ha de negociar amb els nens, “perquè és el seu temps”.

Finalment, Gimeno subratlla que “no hem de posar els nens en una graella que arriba la nit i no s’aguanten els pets”, i reivindica “que necessiten avorrir-se, temps de no fer res, d’estar estirats al sofà”. Avui en dia d’aquest temps, però, sembla que no en tenen gaire.

Beneficis a les aules

Un informe elaborat de manera conjunta per la Fundació Jaume Bofill i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) mostra que els alumnes que participen en activitats extracurriculars milloren els resultats escolars. Aquests estudiants tenen més predisposició i motivació a l’aprenentatge i veuen així incrementades les seves expectatives formatives per a l’educació post­obligatòria. Segons l’informe, les extraescolars també augmenten les habilitats psicosocials dels nens i disminueixen els comportaments de risc, com ara el consum de drogues i alcohol. Aquests efectes es noten sobretot en l’alumnat considerat “vulnerable”.