Recuperar la imatge després del càncer

Refer-se d’una malaltia com el càncer de mama és complicat per a les que l’han patit. Més enllà de la pròpia malaltia i la duresa del seu tractament, en molts casos les dones han de recórrer a la mastectomia per extirpar el tumor i evitar que torni a actuar. Per culpa d’aquesta intervenció, moltes dones perden la forma dels seus pits i també els mugrons.

És per això que des de fa un any, a l’Associació Andor­rana contra el Càncer (Assandca) s’han proposat d’ajudar les dones afectades de càncer de mama en tots els àmbits de la seva vida, des del tractament fins a la superació de la malaltia, i aquí hi inclouen la pigmentació del mugró. Així doncs, en col·laboració amb el tatuador José Ángel Diz, més conegut com a Pichu, van començar una campanya gratuïta de tatuatge i micropigmentació de l’aurèola del mugró per tal de donar als pits operats un aspecte el més semblant a l’original possible.

En un any només quatre dones s’han pigmentat el mugró a Andorra. Segons Diz, “això pot ser a causa de la dificultat que pugui tenir una dona operada a mostrar el seu cos davant d’un estrany”, però diu que confia que en els propers anys aquesta tendència vagi a l’alça i pugui ajudar les dones a superar psicològicament els efectes del càncer.

La tècnica que utilitza consisteix a tatuar una aurèola al voltant del mugró reconstruït o, en cas que no hi hagi mugró, fer un tatuatge amb ombres per aconseguir un efecte 3D i donar-li volum. “Cada dona pot triar el color que més s’assembli a l’original i la sessió dura prop de mitja hora”, explica el tatuador.

La Liliana da Graça n’és un exemple. Ha patit dos càncers de mama en els últims nou anys. El primer li van diagnosticar quan només en tenia trenta-un. En el seu cas la malaltia és hereditària i moltes altres dones de la seva família n’han tingut. La Liliana va passar per dues mastectomies i ara s’ha fet les reconstruccions mamàries, en un procés llarg, dolorós i passant diversos cops pel quiròfan en sis mesos. També es va reconstruir els mugrons. Explica que la reconstrucció “m’ha ajudat a superar-ho. Ara les cicatrius hi segueixen sent i el record dels càncers també, però ja no és tan dolorós”.

La Matilde Martos també ha estat víctima de càncer de mama. Al gener li van fer la mastectomia i a causa de la proximitat amb el tractament encara no s’ha pogut fer la reconstrucció mamària ni la pigmentació del mugró. Al principi va tenir dubtes sobre aquest tema però amb el temps ha considerat que és important fer-ho. “El procés del càncer et deteriora molt. Perds el pit, els cabells, les celles. És molt abrasiu. Tornar a tenir el pit i el mugró és important per a mi”, afirma.

Un cop fet el tatuatge, s’ha de deixar cicatritzar bé i cuidar-lo perquè el pigment no es deteriori. José Ángel Diz explica que “s’ha d’anar amb compte amb el fregament que hi pugui haver amb la roba, s’ha de protegir bé i aplicar-hi crema uns tres cops al dia”.

Actualment ja hi ha molts metges que recomanen a les dones que es vagin a tatuar, ja que és una forma de tancar tot el procés. L’objectiu és que a Andorra s’acabin tatuant unes deu dones cada any.

La detecció precoç és bàsica

El càncer de mama és una de les patologies més diagnosticades a Andorra. L’any 2008 es va crear un programa de detecció precoç d’aquesta malaltia per millorar el pronòstic i poder actuar sobre els tumors en les fases més inicials, reduint el risc per a les pacients. En aquests nou anys, s’han fet més de 16.400 mamografies i s’han detectat 79 tumors. Cada any s’envien cartes a unes 5.000 dones perquè es facin les proves.