Regals amb límits

Nadal és sinònim de solidaritat però també de compres. Moltes compres. Sovint més de les necessàries. Tot el que envolta les festes incita a un consum massiu i això pot fer, per exemple, que caiguem en un trastorn de compres compulsives o que s’agreugi la situació d’aquelles persones que ja pateixen aquesta addicció.

Així doncs, què podem fer per gestionar de la millor manera aquestes dates i que els comptes corrents no se’n ressentin en accés? “Cal pensar molt bé els regals i programar les compres. Mirar les necessitats que tenim o si és per algú altre, estar atents durant l’any al que li pot fer falta o el que li pot agradar, evitant la compra precipitada”, explica Dominica Díez, psicòloga clínica de la Unitat Patològica i Altres Addiccions no Tòxiques de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia i membre del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, que admet que sovint “les compres de Nadal semblen una obligació”. Una altra opció és aprofitar i introduir conductes de cooperació: “hi ha qui regala una col·laboració a una ONG o temes culturals, com entrades per a espectacles o concerts”, detalla Díez. També recomana pràctiques com fixar una quantitat màxima de regals o un pressupost limitat per no desbordar la despesa. “Hi ha famílies que ja han decidit fer l’amic invisible i així limiten més els regals”, exposa.

I aquest esperit consumista també s’enganxa als més petits. Anuncis de joguines per tot arreu, catàlegs immensos amb tot allò que voldrien a casa i arriba el moment de fer la carta als Reis i ho demanen tot. “Els infants no saben escollir i renunciar. De fet aquest és un dels aprenentatges més difícils de la vida, per tant podem aprofitar per treballar aquesta competència amb els nostres fills”, comenta la doctora en Psicologia de l’Educació de l’UdA, Alexandra Saz.

Reconeix que es fa difícil posar una xifra als regals que haurien de rebre als infants, “haurien de ser els adequats perquè no deixin de tenir il·lusió i alhora perquè els puguin donar el valor que tenen. Crec que cada família ho ha de valorar en funció de la seva situació, edat i tipus de regal”. Amb tot, sí que creu que aquesta època pot ser un bon moment perquè els més petits coneguin altres realitats i per tant se’ls pot acompanyar per participar en campanyes solidàries.

També Díez insisteix en la importància de l’educació. “Cal treballar els valors des de petits perquè aprenguin que allò material no sempre és el que més importa”, indica, i proposa, per exemple, que si un infant rep deu regals, doncs a casa es pot decidir que un es destini a campa-nyes solidàries per a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat. Saz també avisa: “els infants són un reflex de la nostra societat i vivim en una societat molt consumista. Moltes vegades els adults comprem coses de manera compulsiva quan ens sentim tristos o desanimats i s’ha d’ensenyar els nens a reconèixer aquestes emocions i reconduir aquestes situacions cap a un consum conscient”.

ADDICCIÓ

Justament qui es troba en una “situació de risc” durant aquestes festes són les persones que pateixen addicció a les compres: persones que tenen necessitat de comprar com a resposta a un malestar, que interfereix en el funcionament diari i acaba provocant problemes econòmics tant a elles com a l’entorn. Díez exposa, a més, que el fet que les compres hagin esdevingut “un acte social, que es fa de manera normalitzada” pot fer que aquesta conducta “passi desapercebuda o es minimitzi, perquè per exemple, per Nadal tothom compra”.

És per això que l’entorn d’aquest comprador és vital per detectar qualsevol anomalia i, de fet, la majoria de casos que arriben als centres de tractament ho fan perquè la parella o algun familiar s’ha trobat que li ha arribat una carta demanant un crèdit o l’han avisat d’un descobert al compte.

Qui es tracta de l’addicció segueix un tractament i a l’inici ha de sortir acompanyat i després va ajustant la conducta, justificant amb tiquets les compres fins que pot sortir sol. En època nadalenca, doncs, cal estar atents i acompanyar-los per evitar recaigudes.

Més dones i en edat jove

Dominica Díez explica que la majoria de compradors compulsius són dones (la proporció seria un home per cada deu dones) i que l’addicció comença en una edat jove, ja que “els adolescents han integrat les compres com una activitat lúdica”. Sobre què es compra, les dones roba, cosmètica, coses per a la llar i per a la família i els homes, en canvi, tecnologia.