Un pilar fonamental per a la vida: la memòria

Sense memòria, semblaria que cada dia visquéssim una nova vida. Per això, tal com explica el neuròleg Pere Comas, la memòria es considera “un pilar fonamental i és una de les capacitats cognitives més importants que tenim”. Tot i tractar-se d’una capacitat innata, cal estimular-la des que es neix i seguir treballant-la tota la vida. Comas explica que tenir més o menys habilitats memorístiques depèn sobretot de la capacitat genètica de cadascú, però que al cap i a la fi és un aprenentatge. A més, a partir d’una determinada edat, les neurones comencen a morir-se i es va perdent memòria, “sense poder fer-hi res”, especifica el neuròleg. “En edats intermèdies és suficient si es du a terme una feina de cert nivell intel·lectual, però en aquelles que són manuals o molt senzilles és recomanable fer activitats per estimular la memòria”, aconsella Comas, “si no els circuits neuronals estaran adormits”.

Res d’això, amb tot, pot evitar que s’acabi desenvolupant la malaltia de l’Alzheimer. A Andorra, no es tenen comptabilitzats tots els casos perquè no es disposa d’un cens oficial, com reclamen des de l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer (AAMA). D’entre aquests, però, n’hi ha tres que s’han donat en una edat poc habitual, abans dels 60. L’hospital Nostra Senyora de Meritxell atén tots els pacients afectats, però l’AAMA, integrada per diversos voluntaris que ajuden de forma desinteressada, també fa una feina molt important per als malalts. L’Alzheimer és una malaltia molt greu que també afecta l’entorn dels pacients. El lema de l’associació és “Se m’obliden moltes coses. No m’oblidis tu” i actua sobretot com a suport del malalt, però també orientant els cuidadors. “Nosaltres no som metges ni experts, l’estimulació cognitiva la deixem per a l’hospital”, matisen des de l’AAMA.

Per això, organitzen tallers on per exemple es parla de quin paper han de tenir els cuidadors. “Perquè quan un malalt d’Alzheimer et pregunta cent vegades quina hora és, cansa una mica”, explica el doctor Comas. De fet, “sigui la parella o siguin els fills, veuen físicament la persona afectada, però ja no és ella; assisteixen a la seva mort en vida i lentament”, prossegueix. Els malalts i els familiars solen acudir a l’AAMA demanant un full de ruta. L’associació els proporciona assessorament de tot tipus, però per als malalts sobretot organitza activitats com ara la risoteràpia o la musicoteràpia, ja que considera que “fer tallers de memòria no seria ètic”. També ofereixen serveis com el de la geolocalització. “Als pacients amb la malaltia no massa avançada els proporcionem una medalla que ens permet localitzar-los si es perden quan surten pel seu compte”, expliquen des de l’associació.

Fins i tot han aconseguit una antologia benèfica al seu favor:Un passat i un futur presents, on han participat diversos autors amb textos sobre l’Alzheimer. Confien que el llibre sigui un punt de partida per sensibilitzar sobre la malaltia, ja que encara genera molt rebuig entre la societat andorrana. I reivindiquen que “la dignitat del malalt és molt important”. Per l’AAMA, a més, és prioritari obrir un centre al Principat dirigit als malalts d’Alzheimer i d’altres malalties degeneratives. De fet, ja està en marxa el projecte de crear una unitat de la memòria d’Andorra (UMA), comenta el neuròleg Pere Comas, que es podria posar en funcionament aquest mateix any. L’associació, però, també té altres demandes, com ara un curs universitari per formar candidats per a aquesta mateixa unitat o aconseguir un diagnòstic més ràpid dels pacients per poder començar a actuar abans.

De tota manera, no tota la feina recau en l’hospital o l’associació. La Fundació Crèdit Andorrà té en marxa el programa Envelliment saludable, que organitza “una bateria d’activitats per a majors de 60 anys amb l’objectiu d’incidir en el seu benestar i millorar la seva qualitat de vida”, segons la directora de l’entitat, Francesca Ros. Treballen per reforçar sobretot l’activitat mental i ho fan a través de la informàtica, “però des del vessant lúdic, no pas terapèutic”, matisa Ros. Ara, per exemple, han iniciat una nova edició del curs d’estimulació de la memòria. Tot i així, compten amb altres tallers que encara requereixen més memorització, com el de teatre o el d’història d’Andorra.

Malgrat tractar-se d’una qüestió genètica, tenir cura de la memòria sí que està a les mans de cadascú i no és una qualitat a menystenir perquè, com va deixar escrit el britànic Oscar Wilde, “la memòria és el diari que tots portem amb nosaltres”.

Unitat de la memòria d'Andorra

Ja fa temps que està ideant-se el projecte de crear una unitat de la memòria d’Andorra (UMA), i com explica el neuròleg Pere Comas està previst que es posi en marxa aquest 2018. L’objectiu és tractar de forma més individualitzada els pacients i les famílies, ja que “com que no s’està avançant en el tractament, cal prestar atenció a l’aspecte social i cuidar del cuidador”, observa.