Un col·lectiu incansable contra el càncer

Josep Saravia és un informàtic que no s’imaginava presidint l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca). La trucada del seu amic Carles Jorí el va persuadir. Era ell qui estava engegant la iniciativa però va faltar i Saravia va decidir seguir la seva tasca. Tot va començar a la taula del bar del poble com a sala de reunions, sense cap finançament i amb els recursos d’un grup de coneguts afectats pel càncer. “La primera donació va ser un ordinador i una impressora per part de l’empresa SERIC”, recorda Saravia. Actualment es troben a un local a l’edifici Prada Cassadet de la capital i el seu treball és possible “gràcies a les donacions de particulars i empreses com VallBanc”.

El dia 4 de febrer es commemora el Dia Internacional Contra el Càncer amb l’objectiu de conscienciar la societat de la necessitat de mobilitzar-se en la lluita contra la malaltia. Assandca treballa durant tot l’any per millorar la qualitat de vida dels qui pateixen un tumor maligne. Els darrers anys han aconseguit fites com proporcionar el transport als pacients que necessiten viatjar a Barcelona per a rebre sessions de radioteràpia o quimioteràpia, mitjançant un acord amb Autocars Nadal. També tenen un conveni amb un grup de metges que ofereixen atenció telefònica als seus socis les 24 hores del dia i els visiten a casa en cas de necessitat.

Han fet passes per visibilitzar la problemàtica del càncer, ara volen “conscienciar de la importància de la seva prevenció”, declara el president. Estan treballant en una campanya antitabac en col·laboració amb altres associacions contra el càncer espanyoles. També demanen que la seguretat social cobreixi proves per a la detecció precoç del càncer de pròstata, com ja es fa amb el de mama, per “minimitzar les seves conseqüències”. Una altra de les seves peticions és tenir un servei de psicooncologia al país per ajudar psicològicament als malalts i els seus familiars. Hi ha aspectes que cal saber per a no perdre l’autoestima. “La vida sexual no s’acaba després de tenir un càncer de pròstata, simplement és diferent”, fica com a exemple Saravia.

Els voluntaris són el motor de l’entitat. Judith Arbós, llicenciada en INEF, fa tres anys que hi col·labora impartint classes d’activitat física gratuïtes dos cops per setmana. L’objectiu d’aquesta activitat és millorar la resistència física dels malalts, però també comporta una millora en l’estat d’ànim del pacient. “A classe coneixen gent que està passant pel mateix que ells i això els anima a parlar sense embuts dels seus problemes”, indica Arbós.

La majoria dels col·laboradors han patit un càncer o tenen un familiar afectat. És el cas de Yolanda Alonso, “quan em van detectar el càncer jo no sabia res de la malaltia, a l’associació em van donar molta informació i ara vull ajudar els altres amb la meva experiència”, afirma. La motivació dels voluntaris és ajudar els altres però també és una experiència gratificant. “Estic aprenent molt dels pacients que venen a les classes. Hi ha dies que riem tan junts que no m’importa si hem fet molt d’exercici o no, marxo molt contenta”, destaca Arbós.

Assandca celebra el seu quart aniversari aquest mes. Saravia es mostra satisfet de la feina feta i desitja més voluntaris per seguir endavant. “Dediquem molt de temps a l’associació, però és un goig veure l’avinguda Meritxell plena de gent quan organitzem una cursa”, conclou.

Trencant el tabú

Durant molts anys la paraula càncer era substituïda per “un mal lleig” i estava lligada a un estigma social. “Cal desmitificar la paraula càncer, cada dia gua-nyem una mica més la malaltia”, destaca Josep Saravia. Assumir la malaltia i no amagar-se és vital. “Cada cop més dones es fiquen un mocador al cap quan es queden sense cabells en lloc d’una perruca, tot i que evidencia més la malaltia”, alaba Yolanda Alonso.