Conviure amb l'al·lèrgia alimentària

Què et puc donar per menjar?” Això és el que va pensar Teresa Font, presidenta de l’Associació d’Al·lèrgics i Intolerants Alimentaris d’Andorra (AIA), quan en sortir de la consulta del metge el seu fill li va dir que tenia gana. Li acabaven de detectar al·lèrgia alimentària a la llet, l’ou, al peix blanc i blau, al marisc i als fruits secs. El diagnòstic arribava després de dos anys i mig de patiment. “Quan va néixer no parava de plorar i no sabíem per què. Quan li van introduir la llet de vaca li va sortir una dermatitis atòpica molt forta”, recorda.

El mateix neguit també l’havia patit Teresa Sanchís, mare de dos nens amb al·lèrgies alimentàries. “En el nostre cas els símptomes eren diferents, el meu fill tenia descomposicions i vòmits i la meva filla patia restrenyiment i molts nervis”, explica. Totes dues van haver d’aprendre a conviure amb una malaltia llavors poc coneguda.

El primer que van fer és buscar informació sobre què volia dir ser al·lèrgic a un aliment, un tema “del que se sabia poc fa vint anys”, segons Font. “Abans es morien nens i no se sabia per què”, afegeix Sanchís. El sistema immunitari dels seus fills reaccionava de manera anòmala en ingerir o tocar certs aliments, així que van haver de rumiar quins productes podien menjar i quins no. “Vam haver d’aprendre a llegir les etiquetes dels productes i a interpretar-les”, indica Font. Aquesta tasca ara és més fàcil perquè l’Agència Europea de Seguretat Alimentària obliga a indicar tots aquells ingredients que provoquen al·lèrgies de manera més freqüent.

Van canviar els seus hàbits a la cuina. “Quan tens al·lèrgics a casa el més segur és cuinar de zero, és a dir, si vols una salsa de tomata no la compres feta, sinó que compres els ingredients i la fas a casa. Moltes salses porten lactosa perquè és un conservant natural”, explica Font.

Ambdues famílies s’han inventat receptes per seguir menjant plats que els agraden. “A casa vam substituir la llet per caldo a l’hora de fer croquetes”, diu Sanchís. És molt important acudir a especialistes per saber com portar una dieta variada i equilibrada. “Cada vegada ens trobem més famílies amb nens amb al·lèrgies alimentàries que volen saber com substituir la llet o l’ou per altres aliments que els aportin proteïnes i calci”, indica la nutricionista Berta Jiménez.

Per a Font el més fàcil és unificar els menús: “Com li dius a un nen petit que ell no pot menjar una cosa i tu sí?” També és una manera de prevenir incidents perquè les al·lèrgies no només es produeixen per ingerir els aliments. “Un dia vaig fregir peix a casa i el meu fill va patir una dermatitis molt forta”, recorda Font. “Si escalfava els dos gots de llet dels meus fills junts al microones, un amb llet normal i l’altre sense lactosa, el que era al·lèrgic a la llet ho notava”, explica Sanchís.

“En els darrers anys existeix un augment significatiu dels al·lèrgics alimentaris i també hi ha una millora dels estudis per al seu correcte diagnòstic”, diu el doctor Agustín Sansostri. “Podem afirmar que el 25% de la població pateix algun tipus d’al·lèrgia”, tot i que no tothom ho sap. Les causes no es coneixen amb certesa, però alguns experts apunten factors com l’excés d’higiene.

La indústria alimentària no s’ha mantingut indiferent davant el mercat i cada cop hi ha més productes dirigits als que no poden consumir lactosa o gluten, per exemple. “Fa uns anys no hi havia iogurts a la nevera de casa, ara en tenim de soja”, exemplifica Font. En el sector de la restauració encara queda camí per recórrer. “Als restaurants qui vol ofereix plats per als al·lèrgics i qui no vol, no. “El que els demanem des de l’AIA és que indiquin als menús què porta el plat.”

La llet i l’ou són els al·lèrgens més comuns en els infants, però “entre un 60% i un 65% dels casos desapareix amb el pas del temps”, indica Sansostri. Altres, les del peix i els fruits secs, persisteixen malgrat el pas dels anys. “Quan fem els estudis existeixen certs marcadors que ens permeten predir si un nen acabarà tolerant o no l’aliment”, explica l’al·lergòleg.

Des de l’AIA animen tothom a acudir a l’associació a informar-se si pateixen al·lèrgia. “Al principi costa perquè tot el que no es veu costa d’entendre, però ara hi ha molta informació a l’abast i la societat ja coneix més el problema”, conclou Sanchís.

CAL SABER

1. Al·lèrgia alimentària

És una reacció d’hipersensibilitat davant un aliment o un dels seus components amb una causa immunològica.

2. Intolerància alimentària

Es produeix quan no es por digerir correctament un aliment o un dels seus components. Provoca símptomes digestius.