Claus per assolir la felicitat

Les Nacions Unides van decidir instaurar el 20 de març com el Dia internacional de la felicitat amb l’objectiu de recalcar la importància de ser feliç i conscienciar en les desigualtats existents. L’ansietat i la depressió són malalties que afecten cada cop més persones als països desenvolupats. “Com ser feliç?” va ser la pregunta més buscada a Google a Espanya el 2015. Altres com “què fer quan estàs trist?” o “com evitar l’ansietat?” també són clàssics entre les cerques més freqüents.

Salud, dinero y amor són les claus de la felicitat, segons la cançó. Però “sabem que no tenen una correlació directa amb la felicitat”, assegura el psicòleg Marc Corral. “Un cop tenim les necessitats bàsiques cobertes, no som més feliços com més diners tenim”, indica. I més que l’amor, el que ens proporciona benestar és “l’intercanvi social”. Compateix la seva opinió el filòsof David Murias, qui explica que “la major part de la gent no és feliç perquè confon felicitat amb estabilitat”. Les emocions i la descoberta constant són claus per assolir la felicitat segons l’expert en filosofia existencial i “per això els nens petits són més feliços”.

“Martin Seligman, un dels psicòlegs que més han estudiat la felicitat, assegura que hi ha tres claus per tenir una vida plena”, exposa Corral. La primera és tenir conductes de “plaer”, és a dir, “realitzar activitats que ens agraden”. Això ens proporciona un benestar immediat però de curta durada. La segona consisteix a tenir una “vida compromesa”, fet que significa dur a terme activitats que requereixen la nostra concentració. “Impedeixen que pensem en altres coses i això fa que no ens adonem del pas del temps i baixen les nostres preocupacions”, explica. La tercera clau per ser més feliç és realitzar accions que tenen una repercussió en els altres. “Quan fem activitats que ens transcendeixen, com un voluntariat, la nostra satisfacció és més alta”, indica el psicòleg.

Un factor determinant per no frustrar-se i evitar l’ansietat és “centrar-se en les coses que depenen de nosaltres mateixos”, indica la psicòloga i coach Carla Cachafeiro. “Cal acceptar les dificultats perquè és impossible controlar tot el que passa al nostre entorn”, coincideix Murias. En lloc de queixar-nos, “hem d’acceptar el que ens passa” i “deixar de lluitar amb la vida”, hi afegeix el filòsof.

Cachafeiro apunta que convé assolir objectius nous per estar més contents. “Ens hem de plantejar objectius concrets, realistes i motivadors. No podem apuntar-nos al gimnàs només per aprimar-nos, ho hem de fer per la satisfacció de fer esport, per exemple”, explica.

La felicitat és un estat emocional que depèn de la relació amb els altres, però també amb un mateix. “Hem de conèixer-nos bé i tenir en compte allò que se’ns dona bé i el que no a l’hora de plantejar-nos nous reptes”, afirma.

Donar les gràcies també és determinant per ser més positius. Cachafeiro recomana recordar cada nit tres accions que ens han agradat i anotar-les en un “diari de gratitud”. També aconsella escriure una carta d’agraïment a un ésser estimat per expressar-li “les nostres emocions”.

Aprendre a “prioritzar-nos”, és vital per ser feliços. “No sempre ho podem donar tot als altres, cal saber dir que no a vegades”, conclou Cachafeiro. Per estar bé amb els altres primer cal estar bé amb un mateix.

CONSELL

Somriure a la vida, literalment, és el que David Murias aconsella fer a tothom per estar més contents. Un estudi científic revela que un nen somriu una mitjana de 250 vegades al dia, mentre que un adult ho fa només 14. Somriure és un gest que costa poc i “genera un estat emocional d’il·lusió”.

ÍNDEX DE FELICITAT

Satisfacció als països nòrdics

Les hores de sol i el bon clima poden afectar l’estat d’ànim però no són determinants. Els ingressos, la confiança en el seu govern, així com la baixa desigualtat i la llibertat d’expressió són els trets que fan que els finesos siguin els ciutadans més feliços del món. Seguits pels ciutadans de Noruega, Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Països Baixos, Canadà, Nova Zelanda, Suècia i Austràlia, segons el rànquing anual de l’ONU. L’estudi també té en compte factors com la percepció de la corrupció o l’esperança de vida. El país més trist és Burundi, seguit de la República Centreafricana i Sudan del Sud, zones afectades per conflictes bèl·lics i una gran desigualtat.