Combatre les al·lèrgies primaverals

Diuen que “la primavera la sang altera”. Una dita popular que té molt de cert. És una època de l’any repleta de canvis ambientals i climatològics i també d’estil de vida. Amb la primavera arriben els dies més llargs, els colors vius i la floració de les plantes. Però també arriben les inevitables al·lèrgies primaverals i amb elles, els principals símptomes: picor al nas i als ulls, esternuts, rinorrea, congestions, asma i tos seca. “A Andorra la quarta part de la població, és a dir, el 25% té al·lèrgies i es calcula que vagi en augment”, assegura l’al·lergòleg Agustín Sansosti. Segons les estadístiques, està previst que el 2050 la meitat de la població sigui al·lèrgica. La gran pregunta és: a què es deu aquest increment? “No ho sabem amb exactitud, però hi ha factors que hi contribueixen negativament, com l’escalfament global i la contaminació”, apunta Sansosti.

Les persones més afectades són els preadolescents. “Comencen als 10 anys i la franja s’allarga fins als 50, però estem veient com cada cop més els nens amb només 3 anys ja comencen a patir-les”, comenta. En aquest sentit, el Principat compta amb una sèrie de recursos per mesurar els nivells de pol·len i informar a la població sobre la seva afectació. “Hi ha instal·lat un tambor, que és un equipament que va capturant els pòl·lens segons la direcció del vent. Cada dilluns es canvia, s’analitza i, un cop tenim els resultats els fem públics a la web”, explica el responsable del Departament d’aire, Toni Vila. Des del departament, treballen amb la Xarxa francesa de Vigilància Aerobiològica, encarregats de valorar els resultats que permeten realitzar un butlletí pol·línic amb els índexs de pòl·lens que han predominat durant aquella setmana i alhora un “calendari pol·línic” que marca les incidències mensuals. “És una eina molt útil perquè els pacients amb sensibilitat especial per algun pol·len poden saber a quina època de l’any són més vulnerables”, assenyala Vila. Cal tenir en compte, però, que no tots els pòl·lens tenen la mateixa capacitat d’afectació d’al·lèrgia. “Hi ha que tenen un potencial al·lergogen elevat, com és el xiprer, el bedoll o les gramínies i, en canvi, hi ha d’altres amb nivell 0”, concreta Vila. Sigui com sigui, la previsió per aquesta primavera no portarà grans sorpreses. Tant Vila com Sansosti coincideixen que no es produiran canvis respecte d’altres anys. “És una primavera molt normal i no hi ha alarmes enceses, però sempre dependrà de com vingui el temps. Si hi ha una primavera seca i ventosa, serà una primavera dolenta”, assegura Sansosti. El que sí està notant l’especialista és que les visites a la consulta es comencen a incrementar força amb l’arribada del mes d’abril.

Un altre dels dubtes més freqüents és si les persones al·lèrgiques ho seran per a tota la vida. La resposta no és només positiva, sinó que “l’al·lèrgic tendeix a fer-se més al·lèrgic. Tinc pacients que fa cinc anys eren al·lèrgics a una cosa i ara ho són a sis o set”, alerta Sansosti. És per aquest motiu que, una de les solucions més freqüents són les vacunes. “No només et permeten controlar els símptomes actuals, sinó també prevenir-ne el desenvolupament de nous”, diu.

Segons l’especialista, no hi ha grans diferències entre par­ròquies. Això sí, “cada any veig que es registren moltes més al·lèrgies al pol·len de l’avellaner a Ordino i a La Massana”, conclou Sansosti.

CONSELLS

És possible evitar-ho?

El pol·len és difícil d’evitar, es dispara a l’atmosfera, es formen núvols que es van desplaçant i les mesures d’evitació són força complexes. Existeixen, però, algunes recomanacions. Segons l’al·lergòleg Sansosti, “es recomana evitar sortir a les primeres hores del matí, ja que és quan més pol·len es dispara. També s’aconsella tancar les finestres de casa o del cotxe i utilitzar ulleres per protegir el contacte del pol·len amb els ulls”.

FACTORS

1. Escalfament global

El canvi climàtic juga un paper molt important. L’escalfament global provoca que les plantes alliberin els pòl·lens en majors quantitats.

2. Contaminació ambiental

És un factor determinant. Cada cop existeix més contaminació ambiental i, per tant, les partícules del pol·len es modifiquen estructuralment i es fan més potents.