'Germana, jo sí que et crec'

Decepció, vergonya i indignació. Aquests són els adjectius que més es repeteixen quan es pregunta sobre el cas i la resolució judicial duta a terme a Espanya sobre La Manada, el grup de cinc joves sevillans que va abusar sexualment d’una noia madrilenya de 18 anys a Pamplona la nit del 7 de juliol als Sanfermines del 2016. Segons l’Audiència de Navarra, al país veí, el que van fer els nois no es tracta d’un delicte de violació, sinó d’un abús sexual amb agreujant de prevalença, la qual suposa una pena molt inferior al primer cas. En concret, nou anys de presó per a cada un dels membres.

Les reaccions sobre aquest cas també han arribat a Andor­ra i són de màxima indignació. “Quan es diu ‘no’ és ‘no’. Per què hi ha gent que encara no ho entén? Són persones egoistes i que, des del meu parer, estan malaltes”, assegura Maricela Gonçalves, portuguesa resident des de fa un lustre. Gonçalves lamenta que la dona “estigui tan poc valorada” pels tribunals. “Nou anys per a cada un d’ells perquè no hi va haver resistència? Hauria de ser una broma. Coneixent la justícia en faran 2 com a màxim. És una vergonya!” exclama indignada. La seva és una de les opinions més compartides. “Que la justícia els castigui tan lleument després d’haver llegit els missatges de WhatsApp que s’enviaven entre ells, sentir àudios fastigosos i veure certs vídeos i fotografies, és patètic”, declara Marta Roure, de 23 anys. “Si la víctima hagués posat resistència mentre la violaven no hi hauria judici perquè l’haurien matat, com ha passat amb altres noies, com per exemple Diana Quer”, opina la jove.

Casos com aquests provoquen que certa part de la població tingui un replantejament de la figura de la dona. Pilar Ortega, andorrana de 29 anys, obre un altre vessant. “Tinc la sensació que estem tornant enrere. Què vivim un moment en què la dona torna a ser desvalorada com passava antigament per un col·lectiu de persones que augmenta cada vegada més”, assegura. Ortega afirma que el que més “pena i vergonya” li fa és que “milers de persones es manifestin per demanar proteccions judicials i que la resposta sigui nul·la”.

La indignació per aquest tema és tanta que centenars de dones han sortit al carrer a diverses ciutats europees per manifestar-se en contra de la sentència i de les actuacions de La Manada. A Pamplona, Madrid i Barcelona se li han sumat capitals com París, Londres, Brussel·les i Dublín, entre d’altres, sota els lemes “Germana, jo sí que et crec”, o “No és abús, és violació”. Reivindicacions a les quals Andor­ra no s’ha sumat però sí que ho han fet des del Parlament europeu i l’ONU. “No entenc per què no sortim al carrer per lluitar contra aquestes injustícies. Aquí som bastant paradets i no ens movem ni per reivindicar problemes de país”, assegura Susanna Grau, de 19 anys. L’acompanya el seu xicot, Jaume Sánchez, qui també opina sobre el tema. “L’únic que em sembla coherent és que la societat els castigui molt més que la justícia perquè la decisió que s’ha pres fa pena i perjudica totes les dones”, explica.

Però, hi ha por per si es dona un cas similar a aquest a Andorra? “No som conscients de la situació que vivim al país tenint en compte la quantitat de notícies que surten sobre abusos i violacions”, declara Roure. Una visió compartida per altres persones, tot i que la majoria declaren no tenir por. “Hauríem de fer un exercici d’autocrítica i reconèixer que, si aquí passés alguna situació similar, la sentència judicial seria pitjor que l’espanyola”, conclou Ortega.

REIVINDICACIÓ

'El prenda', campanya a presó

El pressumpte líder de La Manada, José Ángel Prenda, està indignat amb la sentència de l’Audiència de Navar­ra perquè considera que hauria d’haver quedat absolt. Dels cinc acusats, Prenda és qui més esperances tenia després de la declaració que va fer a finals del 2017 i no està d’acord amb la pena de 9 anys de presó. Segons fonts internes, l’acusat d’abusos sexuals està intentant convèncer presos i funcionaris de la seva innocència i ha iniciat una campanya al seu favor repartint la resolució entre els companys d’Alcalá Meco. Es desconeix com ha aconseguit el document, però tot apunta que ha estat el seu advocat qui l’hi ha fet arribar.