La pastilla anticonceptiva: mite i realitat

El control dels ovaris està en mans de les dones des de la comercialització de la píndola anticonceptiva, als anys 70, però els últims anys els ginecòlegs adverteixen dels mites que s’han creat entorn d’aquests anticonceptius. Els professionals asseguren que moltes vegades les pacients demanen anticonceptius per evitar un embaràs no desitjat, però d’altres per regular la menstruació i evitar els dolors que l’acompanyen. “Jo me’n prenc perquè és el mètode més còmode per poder tenir relacions sexuals sense la por de quedar-me embarassada”, assegura Vanessa Ramos, de trenta-quatre anys. En tractar-se d’un medicament hormonal, els professionals recorden que aquest ha d’anar acompanyat d’una recomanació mèdica, ja que no tots els cossos accepten la mateixa càr­rega hormonal. “Jo me la vaig prendre quan era més jove perquè creia que així podia controlar quan tenir la regla, però una vegada vaig entrar a treballar de farmacèutica em vaig adonar de tota la càrrega hormonal que suposa i dels efectes secundaris que pot provocar si no es controla i no se sap quin tipus de comprimits s’estan prenent. Actualment com a anticonceptiu tan sols utilitzo el preservatiu, el més fiable en tots els sentits”, diu Maria Freitas, de vint-i-quatre anys.

Les hormones, estrògens o progesterona, segons la composició, són les causants de l’anovulació per evitar la fecundació de l’òvul. Aquestes substàncies químiques no tenen el mateix efecte sobre totes les dones, per això moltes busquen mètodes anticonceptius alternatius. “Jo mai m’he pres la píndola anticonceptiva, des que vaig voler evitar l’embaràs utilitzo l’anell, per prescripció mèdica. A més, familiarment tinc antecedents que no ha anat bé per després tenir fills i no vull arriscar-m’hi”, relata Latisha Tublani, de vint-i-cinc anys. Aquesta creença sobre la infertilitat si es prenen anticonceptius és molt comuna. No obstant això, el Col·legi de Metges de Catalunya recorda que l’anticonceptiu un mètode reversible, això significa que “quan la dona deixa de prendre’n recupera la seva fertilitat”. “Jo en prenc des que era ben jove, això no m’ha provocat dificultats per quedar-me embarassada. De fet, tinc dos fills que són l’exemple més clar de no tenir dificultats per quedar-se embarassada”, sentencia Vanessa Ramos. No tan sols la infertilitat és un dels mites que hi ha sobre la pastilla, un altre de bastant comú, segons els metges, és la tendència a engreixar-se i a retenir líquids. “Si bé al principi en algunes dones pot provocar un petit augment del pes durant els tres primers mesos mentre l’organisme s’adapta a la nova situació hormonal, es pot cor­regir amb una alimentació i uns exercicis adequats”, segons el Col·legi de Metges català. Tot i que sembli que es pot tenir el control absolut sobre el cos, els professionals recomanen una medicació que sigui conscient, ja que la píndola permet regular la regla i evitar l’embaràs, però no evita les malalties de transmissió sexual.

Altres mètodes hormonals

El pegat (parche) i l’anell vaginal són dos dels mètodes anticonceptius hormonals als quals les dones accedeixen per evitar prendre la píndola, però els metges adverteixen que tot i que no semblin un medicament contenen hormones que canvien el funcionament del cos femení, i automedicar-se en cap cas pot resultar beneficiós. El fet de poder adquirir-los sense recepta facilita l’automedicació.