Aprendre a defensar-se amb 'Krav Magà'

La seguretat personal és una preocupació per a molta gent. Els furts, els assetjaments i les agressions al car­rer són un problema que la societat actual viu amb freqüència. “Em sento més segura de mi mateixa amb només unes classes”, comenta la Núria Mir, just al sortir d’una sessió de krav magà (combat de contacte), disciplina que cada vegada té més fidels i que omple sales de gimnàs. Però, què és el combat de con­tacte? “No és un esport, ni una art marcial. No té normes i no és competitiu. Està creat per poder anar segur pel car­rer. És pura supervivència”, defineix Joan Ramon Crespo, instructor d’aquesta disciplina al gimnàs Bloc Cafè. Segons els experts, es tracta d’un sistema de tàctiques defensives que permeten sortir sa i estalvi de qualsevol situació conflictiva. “Amb el krav magà vas per feina, és explosivitat. Un dels cops que més realitzem és el de cop de peu a l’engonal. Quan hi ha un nivell de tècnica més alt introduïm armes com ganivets, pals i pistoles”, explica Dàrius Badia, instructor al club Gabi Noah IKM, situat a Encamp.

La principal funció és aprendre defensa personal, tot i que els alumnes que s’inscriuen també ho fan per alliberar estrès acumulat durant la jornada laboral. “M’encanta. Treballo moltes hores en una feina que comporta molta tensió. El krav magà em permet desestressar-me i treure tota l’adrenalina”, diu Carolina Rius. “És un sistema únic perquè treballem amb la gestió de l’estrès i reproduïm al màxim l’agressivitat de l’atac, perquè és com succeirà en realitat. Fem que les pulsacions i la respiració es disparin”, explica l’instructor. L’aprenentatge en aquesta disciplina, a diferència de les arts marcials, és ràpida. “En sis mesos ja et pots defensar bé”, comenta Badia. Tampoc requereix una condició física prèvia i l’edat no és cap desavantatge. “Hi ha programes per a nens, per a gent gran i per a persones amb minusvalideses, ja que hi ha un grapat de defenses que es poden fer només amb les mans i asseguts”. L’afluència d’alumnes a les classes oscil·la entre les 20 i 30 persones, que no només practiquen en un recinte tancat. A vegades, els instructors fan part de les classes fora del gimnàs per tal que els alumnes entrenin situacions en zones on passa gent o amb un terra relliscós. En una disciplina com aquesta és molt important l’ús de l’entorn, saber alinear les altres persones perquè no ataquin tots alhora i utilitzar els recursos de l’espai. “M’he apuntat perquè conec gent que ho ha fet servir per evitar atracaments. Tot i que Andorra és un país molt segur, sempre et pots trobar en una situació de perill”, comenta l’alumne Jordi Esteve.

Cal tenir present que el combat de contacte no ense-nya a pegar els altres. “Quan he vist gent amb aquesta intenció l’he fet fora de classe. No és agressivitat, simplement ensenya a tenir la determinació d’actuar si et passa algun risc, i a treure la combativitat si algú exerceix un tipus d’abús contra tu”, conclou Crespo.

Imi Lichtenfeld, el creador

Imi Lichtenfeld, boxejador i atleta israelià, es va adonar als anys 30 que les tècniques de lluita existents no servien per a les baralles de carrer. Quan Israel es va proclamar un Estat va ser instructor de les Forces de Defensa del país per a combat cos a cos, des d’on va difondre el krav magà. El nom original d’aquesta tècnica va ser Ka­pap, sigles de Krav Panim el Panim, que sig­nifica combat cara a cara.